Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
4 feb
entrevistes / el siglo
La vicesecretaria primera del PSC afirma que el voto a los socialistas el 14-F es la oportunidad para acabar con la decadencia que sufre Cataluña. "Necesitamos un gobierno para Cataluña que mire a todos los catalanes", asegura. En opinión de la número dos de la candidatura socialista concentrar el voto en Salvador Illa será la mejor forma de pasar página del procés que ha dejado en estos últimos años una Cataluña dividida que ha perdido el liderazgo económico y social.

La campaña, por el momento, es un "todos contra Illa". ¿Cómo lo llevan los socialistas?

Nosotros venimos de un "Tots contra el PSC" (Todos contra el PSC) durante estos años en los que hemos luchado contra el nacionalismo catalán a la vez que con un nacionalismo español inmovilista que no quería reconocer la realidad. Estábamos en medio y recibimos ataques permanentes; unos nos llamaban independentistas y otros carceleros. En aquella situación yo pensaba que si estábamos en medio debía ser porque no lo hacíamos tan mal. Aquello fue muy duro. Los ataques contra Salvador Illa nos indican que es el candidato que tiene más posibilidades de ganar.

"Hemos luchado contra el nacionalismo catalán y contra el español. Fue muy duro"

¿Por qué cree que Salvador Illa puede ganar?

Porque Cataluña quiere volver a ser líder. Antes de la aparición de Salvador Illa los catalanes se habían resignado a no serlo porque no lo veían posible. Illa ha convertido esta resignación en esperanza y en una posibilidad real de cambio. Es el auténtico revulsivo que pondrá fin a este conformismo porque con él se ve el cambio real. Mucha gente quería el cambio pero le parecía imposible. Salvador concentrará todos los esfuerzos en su candidatura y esto nos hace entender que él recibirá apoyos más allá de los socialistas para forzar la situación y superar la política de bloques, el procés. més
21 gen
entrevistes / el siglo
El ex 'conseller' de Cultura con Carles Puigdemont, Lluís Puig, se siente satisfecho por el rechazo de las autoridades belgas a su extradición. Se presenta a las listas de las próximas elecciones del 14-F, pendientes de la decisión definitiva de convocatoria del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC). "Estoy preparado para el 14-F igual que para cualquier otra fecha. Lamento que no la decidan los propios catalanes".

¿Cómo ha afrontado el rechazo de los tribunales belgas a su extradición?

Más tranquilo pero muy consciente de que con esta sentencia no acaba nada. Es una victoria importante sobre todo si puede tener repercusiones en otros casos. Se abren nuevas posibilidades en el trámite del suplicatorio al presidente Puigdemont, y de los consejeros Comín y Ponsatí. O ayudar a otras causas jurídicas como algunas que están en Estrasburgo. En la euroorden cursada por el juez Llarena ha habido una flagrante vulneración de derechos fundamentales, específicamente el de la presunción de inocencia, y esto lo dice Bélgica. Me gustaría que pudiera ayudar a otros y fuera una victoria compartida que esto es lo que buscamos.

¿Cuáles son los argumentos del Tribunal de Apelación belga en la vulneración de la presunción de inocencia?

Dicen que desde que empezó la instrucción las declaraciones de altos cargos y de la judicatura nos consideran culpables. El fiscal Zaragoza hacía un artículo en el que nos llamaba golpistas cuando la sentencia no lo dice. Tenemos que manifestar claramente que el sistema judicial español está situando a España fuera del estándar democrático europeo. Saben que queremos marchar de España y que nos quedaríamos en Europa. més
16 des
entrevistes / el siglo
«La cifra récord de 590 muertes por Covid diarias, en mi opinión, no es aceptable". Así ha sido como la canciller Angela Merkel comunicó a su población de forma clara el cierre de toda actividad no esencial hasta pasadas las fiestas navideñas, con la indemnización que les corresponda.

Angela Merkel, que sabe humanizar las situaciones y explicarse bien incluso mostrando sus emociones, dejará la presidencia europea brillando con luz propia, a pesar de este confinamiento duro que impone a sus ciudadanos. Dejará la presidencia como la gran negociadora que ha sido para desbloquear los presupuestos comunitarios y que los fondos de recuperación post pandemia puedan llegar –aunque tarde– a todos los europeos.

En la cumbre de invierno, tras una propuesta de la Presidencia de turno, los Veintisiete supieron sortear el chantaje que venían exhibiendo Hungría y Polonia desde hacía muchos meses sobre el fondo europeo anticrisis para intentar seguir saltándose el cumplimiento del Estado de Derecho. La propuesta alemana, con el visto bueno de Merkel, derritió como un azucarillo el ultimátum de los dos socios del Este que llevaba muchos días coleando.

més
8 des
entrevistes / foc nou
Foc Nou ··· Nov-Des 2020 Aquesta entrevista amb Elsa Vande Vyvre ha aparegut a la secció "Fronteres enllà", en el número de novembre-desembre de FOC NOU i està signada per Teresa Carreras

L'Elsa Vande Vyvre, acaba de fer trenta anys i és euroamericana amb orígens africans.
Té un aire a la KamalaHarris, la vicepresidenta electa dels Estats Units. El seu promès és un blanc americà jueu. Ella va arribar a Nova York l'any 1999 procedent de Brussel·les. "Jo pels americans sóc mestissa. Aquesta terra és acollidora i mai m'he sentir refusada pel meu color de pell", diu l'Elsa a Foc Nou.

¿Què fa a Colorado una jove nascuda a Brussel·les?

Aquesta és una terra d'acollida. Amb el meu company Winston vivim a Denver perquè ell hi està fent un màster. He estudiat el món dels negocis en la música però ara treballo en una ONG que dóna su- port a la recerca sobre l'esclerosi múltiple i jo porto la comunicació interna. Per la meva experiència, els nord-americans són més oberts i directes que els europeus.

Sembla que Trump té un mal perdre. ¿Com valores el show americà en les darreres eleccions?

És difícil creure que una persona com Trump, que no respecta la democràcia, estigui en posició de dirigir el país. Ha anat dient que no marxaria del càrrec de president sense fer remor i és el que està fent. més
12 nov
opinió / el siglo

Kamala Harris, la nueva vicepresidenta electa de los Estados Unidos (EE UU) es un diamante en bruto. Estoy segura de que utilizará los próximos cuatro años para pulir sus virtudes con las que intentará cambiar el paradigma global del mundo y basarlo en una justicia más justa y más democrática. La candidata electa es una afroamericana de origen jamaicano, casada con un blanco judío y, como su madre, involucrada toda su vida en diversas luchas por los derechos civiles.

La nueva vicepresidenta y Jill Biden –esposa del primer mandatario electo americano–, que no dejará de ser profesora aunque viva en la Casa Blanca, serán las dos compañeras de viaje de Biden hacia una transformación social real y profunda del mundo. Un cambio que nos aleje de la era Trump y que nos permita enterrar esta ola de populismo mundial que nos azota a ambos lados del Atlántico para que la democracia salga reforzada de esta crisis sanitaria social y política que afecta a casi todo el planeta.

"La nueva vicepresidenta es una mujer con un currículum impecable y se comprometió en público "a trabajar para eliminar el racismo sistémico en el sistema judicial y en la sociedad. Seré, dijo, una vicepresidenta leal, honesta y preparada pensando siempre en las familias americanas" més
5 nov
notícies / la independent
Article de Teresa Carreras, publicat a La Independent del 5/11/2020

El govern ultradretà de Polònia ha ajornat l'entrada en vigor de la decisió del Tribunal Constitucional (TC) que pràcticament prohibia el dret d'avortar en aquell país. Aquest ajornament s'ha produït a causa de les protestes massives als carrers de Varsòvia i de moltes altres ciutats, en les últimes setmanes.

Quan s'apliqui la decisió del més alt tribunal polonès ja no es podrà avortar en cas de malformació del fetus, avortaments que representen més del 90% dels que s'hi fan legalment. Amb aquesta sentència Polònia es convertiria en el país europeu amb una legislació més restrictiva sobre l'avortament perquè només es permetria legalment avortar si la salut de la mare està en perill, i si l'embaràs és fruit d'una violació o d'un incest. Aquests representen aproximadament un 5% .

La sentència del tribunal s'havia d'haver publicat aquest dilluns al diari oficial del país. Des de l'oficina del primer ministre, han dit que la sentència necessita més temps de diàleg per intentar trobar una nova posició en uns moments difícils per el país. Les feministes poloneses ja alertaven fa uns dies que el partit en el govern i l'Església catòlica necessitaven trobar una nova via que ha estat el Constitucional.
més
22 oct
opinió / el siglo
La Unión Europea (UE) debería garantizar que los Estados miembros respeten los derechos derivados de los Tratados para asentar el Estado de Derecho base de una sociedad moderna y eficaz. Y, por el momento, no lo está consiguiendo. La realidad de los últimos días nos muestra cómo los derechos que creíamos adquiridos y compartidos están haciendo temblar a una Unión Europea con pies de barro.

La decapitación de un profesor de historia en un municipio al norte de París por haber enseñado en una clase sobre la libertad de expresión las caricaturas de Mahoma pone en cuestión nuestra manera de entender el mundo y atenta contra derechos que creíamos que ya nos pertenecían.
Aquellos hechos del pasado viernes coincidían con el tercer aniversario del asesinato de la periodista de investigación maltesa Daphne Caruana Galizia.

Una profesional que tenía el sueño de vivir sin corrupción, de vivir en democracia y dejar un mundo mejor a sus hijos. Como periodista trabajó toda su vida a favor de la libertad de expresión, por la justicia de la sociedad civil, por la lucha de la verdad de los periodistas, contra la corrupción pero, finalmente, pagó con su vida.

Daphne descubrió la corrupción a los niveles más altos del gobierno de su país, y denunció que Malta era un Estado mafioso, con fuertes vinculaciones con los poderes políticos y los 'papeles de Panamá'. La periodista, autora del blog Running Commentary, ahondaba en una serie de supuestos casos de corrupción dentro del gobierno maltés. Sus investigaciones mostraban los lazos con el narcotráfico y el crimen organizado que se habían extendido por las islas del pequeño archipiélago mediterráneo. Estas investigaciones arrollaron incluso al entonces popular primer ministro, Joseph Muscat, y a diversos miembros del gobierno en una investigación que tres años después está aún por concluir. més
21 oct
reportatges / la independent
La periodista de Malta, Daphne Caruana Galizia no es va rendir mai durant els molts anys que va exercir la professió abans de ser assassinada per uns sicaris a sou. Per a la ciutadania és igualment estimada que odiada.


La periodista va descobrir la corrupció als nivells més alts del govern i va denunciar que el petit arxipèlag mediterrani s'havia convertit en un estat mafiós. Daphne Caruana Galizia va denunciar moltes vegades l'assetjament i l'odi que va patir ella mateixa com a dona periodista. "Les dones periodistes, havia dit la Daphne, ens hem de protegir perquè ells s'atreveixen a tot". En aquest tercer aniversari, Corinne Vella, la germana de la periodista, i el fill gran de Daphne, Matthew Caruana Galizia, han exigit que els poders públics de l'Estat vagin fins al final "per protegir el dret dels maltesos a la informació, a la vida, a la igualtat, a la democràcia no només per a nosaltres sinó per a la resta de la Unió Europea (UE).
Els fets

A la tarda del 16 d'octubre del 2017 quan Daphne Caruana Galizia havia abandonat casa seva per anar a fer una entrevista i passava pel paratge maltès de Bidnija, una bomba va fer esclatar des de sota del cotxe i el va cremar amb el cos a dins d'una de les periodistes més importants de Malta per les seves investigacions sobre la corrupció de l'executiu que aleshores presidia el socialista, Joseph Muscat y les connexions d'aquest darrer amb els Papers de Panamá.

Aquest assassinat va commocionar a polítics i periodistes d'aquest país de la Unió Europea (UE). A mesura que els investigadors han anat estirant del fil ja hi ha hagut dimissions i detencions. La més sonada va ser a principis d'enguany, la de l'expresident Joseph Muscat i dos membres del govern.

Amb motiu del tercer aniversari de l'assassinat, GAMAG EUROPA (GE) i GAMAG, l'Aliança Global per la Igualtat de Gènere als Mitjans, ha emès un comunicat signat per la periodista d'investigació, amiga de Daphne i col·laboradora de GE, Caroline Muscat que el podeu llegir traduït al català o en l'anglès original: GAMAG EUROPE (GE) ret homenatge a la periodista DAPHNE CARUANA GALIZIA, tres anys després del seu assassinat , GE pays tribute to journalist DAPHNE CARUANA GALIZIA, three years after her murder. més
1 oct
entrevistes / foc nou
La indignació per la repressió a Bielorússia ha arribat fins al peu de les muntanyes de Montserrat. L'Artsiom Skarabahaty, que té 32 anys i en fa dos que viu a Catalunya, va saber que la policia del qüestionat president Lukaixenko havia detingut a la seva germana. L'Emilia, de 28 anys, participava en una de les protestes que es produeixen diàriament al país i no era la primera detinguda de la família.


Tu eres a Minsk aquell 9 d'agost. ¿Per què hi vas anar?

Vaig anar personalment a votar amb la família. A l'hora de tancar als col·legis molts es van omplir d'observadors locals per evitar el frau. En el meu col·legi es van falsificar els resultats. Vam veure gent que omplia bosses de la brossa amb vots que treien de les urnes i se'ls emportaven amb l'ajut de la policia. El segon dia van detenir al meu germà. Jo he visitat les presons quatre vegades al llarg de la meva vida per defensar la llibertat i els valors democràtics. Allò és el règim del terror.

¿I al carrer, què hi passava?

Va ser increïble. La violència i la brutalitat de la policia van aparèixer la mateixa nit de les eleccions. Però riuades de persones van sortir pacíficament. Tothom era al carrer per protestar, defensar la democràcia i dir prou al règim. La clau d'aquest fenomen que es va repetint cada diumenge és que les protestes no tenen un lideratge clar. Totes les persones que els mitjans consideren líders són més símbols que altra cosa. Tothom que era al carrer hi era perquè volia, no perquè cap líder li hagués demanat. Una reacció d'aquesta magnitud davant les habituals manipulacions d'eleccions ningú se l'esperava.

"No pararem de denunciar que a Bielorússia s'estan vulnerant els drets humans i la llibertat d'expressió d'una manera brutal"

¿Svetlana Tijanovskaya i les seves dues companyes són líders del moviment?

Símbols segur, però no tinc clar si en podem dir líders. Especialment Tijanovskaya, que ja ha dit que no vol convertir-se en política. Potser la Maryia Kalesnikava té algunes ambicions. Però jo no les anomenaria líders.

Els qui viviu a la diàspora heu creat una associació a Catalunya. ¿Quins són els objectius?

Hem vist que a Bielorússia tot canvia molt ràpidament. La diàspora també va en aquesta direcció. Ens diem Associació RAZAM Bielorussos a Catalunya. És cultural però no pararem de denunciar que al nostre país s'estan vulnerant els drets humans i la llibertat d'expressió d'una manera brutal. Farem accions polítiques sense donar suport a líders concrets. També hi ha diàspora a Madrid, Toledo, València i Mallorca.



més
17 set
opinió / el siglo
Bielorrusia no es la misma desde el pasado 9 de agosto, fecha en la que por enésima vez se repetía la manipulación burda de las elecciones presidenciales. El presidente prohibió la entrada de observadores internacionales a pesar de que el país es miembro de la OSCE. Nadie se esperaba lo que sucedió. En Bielorrusia, "la mal llamada oposición desde Occidente estamos ya siendo una mayoría. Y cada día somos más", dice Aleksandra Smirnova, bielorrusa que reside en Barcelona desde hace algunos años.

Ni el presidente Aleksander Lukashenko, que estaba acostumbrado a que su propia maquinaria le devolviera este 80 por ciento con el que le gustaba coronarse, se imaginaba que esta vez sería duramente contestado por la población. Esta vez todo ha sido diferente. Lukashenko ha reaccionado tarde.
Su respuesta ha sido pobre y no ha sorprendido a nadie. Su salida ha sido ir a buscar el apoyo de su amigo ruso Vladimir Putin. Pero con los días veremos como éste le contesta, porque el líder bielorruso ha fracasado en tener el control de la situación y ahora a Putin sólo le estorba.

La autoorganización de la gente empezó con el negacionismo de Lukashenko ante la pandemia. Desde la diáspora empezaron a organizarse recaudando 400.000 dólares para ayudar a la sanidad y cosiendo mascarillas para todos. Esta autoorganización continuó en vistas a las presidenciales de agosto. "Esta no es una revolución por un trozo de pan, sino para ganarse la libertad como pueblo que quiere dejar de ser esclavo de un dictador. Hemos crecido como diáspora y nos estamos organizando igual que lo hacen nuestros compañeros en Madrid", afirma Alena Turava, vicepresidenta de la Asociación RAZAM, bielorrusos de Catalunya (@ElenaDolgova18). més
6 jul
notícies / editorial
Divendres dia 3 de juliol vam rebre molts amics de l'ANNA COMAS i VALLS la noticia devastadora de la seva mort sobtada. La vam acomiadar dilluns 7 amb estrictes mesures sanitàries marcades per la pandèmia del Coronavirus. L'aforament màxim a la sala del Tanatori va ha estat de 50 persones. La resta vam seguir la cerimòmia de comiat, conduïda pel seu nebot, Cugat Comas, des de l'esplanada de fora del Tanatori.

L'Anna Comas havia estat regidora de l'Ajuntament de Mataró durant diversos mandats. Va formar part de la candidatura del PSCa les eleccions municipals de 1983, en la llista encapçalada per Manuel Mas. A partir d'aquí, l'Anna va encadenar diversos mandats, sempre amb responsabilitats a l'equip de govern. Va ser regidora durant quatre legislatures, de 1983 a 1997, any en el qual va abandonar la política a mig mandat. Anna Comas va ocupar diverses carteres a l'Ajuntament, entre elles la de Cultura.
Fou la mateixa Anna qui va nomenar director del Patronat de Cultura al periodista, Manuel Cuyàs, que ha mort fa uns quinze dies.També va ser responsable de Sanitat i Serveis Socials, Relacions Ciutadanes, Interior, Personal i Informàtica i, també, Hisenda.


Anna Comas i Valls havia estat professora en diverses escoles de Mataró, abans i després del seu pas per la política municipal. Va destacar com a professora de català i havia estat vinculada a Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística. En l'àmbit cultural, Comas havia escrit diversos articles sobre cultura catalana, destacant els seus treballs sobre Pompeu Fabra a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i la seva participació en l'Any Fabra. Els seus últims escrits formen part del col·leccionable "L'Abans de Mataró. Recull gràfic 1965-1992", editat per Efadós amb la participació de diversos autors locals i que acaba de sortir a la venda fa pocs dies. També havia participat en tertúlies radiofòniques del Grup d'Història del Casal al programa "El Racó", de Mataró Audiovisual. més
15 jun
personal / apec
Aquest article ha estat preparat i publicat al web de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i hi he fet algunes modificacions posteriors


Ens ha deixat en Manuel Cuyàs (1952-2020), periodista, amb una mirada de llarg recorregut que
interpretava fets i persones a través d'un humanisme intel·ligent en els seus articles diaris a ElPuntAvui que el feien molt proper. Havíem intercanviat moltes vegades opinions sobre Europa perquè ell havia estat membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, quan jo presidia l'entitat, i ho va ser a la seva manera. En Manel tot ho feia a la seva manera. Amb ell havíem compartit moltes opinions sobre temes quotidians com el dia que feia, com anava la ciutat de Mataró, quin havia estat el darrer desacord entre JxC i ERC o com anava Europa. No li agradava l'Europa que estava allunyada del ciutadà. "Treballem des d'aquí que tot s'ho fan allà a Brussel·les, deia".
més
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.