6 abril, 2018 / M. Rajoy es volia emportar per davant, a través dels seus peons, els jutges Llarena i Lamela, membres de la judicatura espanyola, als seus rivals polítics. I l'estratègia els ha sortit malament, molt malament. Carles Puigdemont ha sortit de la presó de Neumünster, set minuts abans de les 2pm, d'aquest divendres 6 d'abril d'enguany. Ara comença la tramitació de l'euroordre i es constatarà com el baix nivell de la justícia espanyola queda en evidència.
Un cop alliberat, el President en el seu viatge en cotxe des de la presó de Neumünster fins a Berlin ha reclamat l'alliberament de la resta de polítics catalans que encara estan empresonats a l'Estat Espanyol. També Carles Puigdemont ha demanat diàleg i ha dit que aquest és el moment que Rajoy s'assegui en una taula a parlar amb les autoritats catalanes legalment escollides en les eleccions del 21D.

La decisió de l'Audiència Territorial de l'estat federal alemany de Schleswing-Holstein havia deixat en evidència davant tot el món aquest dijous 5 d'abril. El Tribunal Suprem i la Fiscalia espanyoles, Pablo Llarena y Carmen Lamela han sofert un dels revessos més grans de la seva carrera. Obeïnt ordres del president Rajoy van voler canviar el relat del que havia passat a Catalunya l'1 d'Octubre i, a partir d'aquesta data, convertir al poble català en una gent agressiva i violenta quan tots i totes les que vivim en aquesta terra sabem que no es veritat els arguments que ells donen a les seves interlocuòries.

Jo si fos Llarena o Lamela redactaria immediatament les ordres d'alliberament dels presos polítics a l'Estat Espanyol i marxaria a casa amb la cua entre les cames. En Llarena no. Ja ho hem vist. Està estudiant recórrer la decisió de l'Audiència Territorial de Schleswing-Holstein al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) perquè diu que els alemanys han anat fins al final del concepte de violència i no calia. Algú ja li ha dit que no se'n sortiria. Per això només està pensant-se si preguntar si la negativa a l'extradició per rebel·lió es d'acord amb el que diu la legislació europea.

Feliç, feliç, molt feliç ..... és com em vaig sentir quan agafava el cotxe per anar a fer uns encàrrecs. La ràdio em va donar la notícia quan faltaven uns minuts per les 19pm d'ahir. I hi vaig quedar atrapada enviant i rebent missatges a través del mòbil fins que em vaig quedar sense bateria. Ho podia celebrar amb molta gent però amb qui ho vaig fer fou amb la bona amiga Paquita Mihi i la seva inseparable gosseta, Jana. Després s'hi va afegir la seva filla Mireia, advocadessa que ens va aclarir molts conceptes. Hem fet caçerolades, hem anat juntes a manifestacions, a tallar carreteres per demanar democràcia per al nostre país i reconeixement de les autoritats votades per la ciutadania catalana. El procés, la independència per a uns, la democràcia per a uns altres han unit tants veïnatges, com aquest, el de l'Havana. Continuaré informant, si les emocions em deixen.