1 març, 2018 / Supriya Sahu és una dona menuda que vesteix el tradicional sari vermell de seda. Acumula molt de poder i el transforma en oportunitats per a les dones. Com a directora general de la televisió pública Índia, DoordarshanTV, i vicepresidenta de l'ABU, Supriya treballa per a l'empoderament de les dones i nenes índies i també de la zona Àsia- Pacífic a través dels mitjans.

Supriya Sahu durant l'assemblea general de l'ABU (Teresa Carreras)

Vostè és la dona que ocupa una posició més alta a l'ABU. És una oportunitat per a vostè?

Ser vicepresidenta de l'ABU (Asia-Pacific Broadcasting Union), l'Associació de les ràdios i les televisions públiques, és una gran ocasió. Jo desta- co perquè hi ha molt poques dones que ocupen posicions importants en llocs de presa de decisions en el món.

Perquè hi ha tan poques dones en altes posicions de l'ABU?

En aquesta conferència anual cada vegada hi ha més dones, però la majo- ria encara són homes. No totes les dele- gacions tenen la mateixa composició i equilibri, però les dones som gairebé el 50 % de la població. La meva demana- da a totes les delegacions per a la pròxi- ma Assemblea General és que arribin a la meitat de dones. Per això les han de situar en llocs de responsabilitat dins les empreses públiques audiovisuals. En l'educació, la religió i la cultura, les dones hem d'aportar una mirada personal que ens farà avançar. A l ́Índia les dones s'estan fent un lloc a l'espai públic però encara continua essent excepcional.

En quins espais les dones han d'aconseguir primer la igualtat?

Per a mi el més important és la igualtat d'oportunitats. L'Índia ha ofert al món grans dones en política com Indira Ghandi o Sonia Ghandi. Però són realment una excepció. Les dones a l'Índia no tenen el lloc que els correspon ni a la feina, ni en els espais de poder. Tot depèn de la cas- ta a la qual pertanyen. Encara que oficialment poden votar, per raons culturals són molt poques les que ho fan. Si pots votar i a més ser escollida, tens veu i pots millorar la vida de la gent. L'Índia és una societat patriarcal i hem de treballar perquè això canviï. I hem de començar per l'educació. Des de l'ABU treballem perquè els mitjans públics donin una imatge no estereoti- pada i d'igualtat entre homes i dones. Intentem que quan les nenes estiguin a casa, amb la família, mirin al seu vol- tant i vegin a pares i germans compar- tint les tasques de la llar. I d'altra banda, a molts països de l'àrea Àsia-Pacífic, les nenes tenen moltes dificultats per acce- dir als estudis. Per això ha d'arribar la igualat d'oportunitats i resta de drets i deures aniran venint a poc a poc. Els governs han d'estar compromesos i els mitjans públics som un pilar fonamen- tal per a l'educació de la societat.

Quins són els principals estereotips que es donen de les dones a l'Índia?

Els programadors del servei públic emetem produccions que volem que tinguin impacte, que siguin convincents per a les audiències i que mostrin a una dona que tingui veu i pugui decidir per a ella mateixa. És una feinada i els canvis socials i culturals ens han d'acompanyar. Encara tenim molts reptes per afrontar. Hem aconseguit posar el tema de la vio- lència domèstica sobre la taula donant veu a les dones. Encara no a tots els paï- sos de l'Àsia Pacífic la discriminació i la violència domèstica es reconeixen com a tals. Des de Doordarshan hem difós centenars de programes, talk shows i debats per explicar històries de dones exitoses. Els mitjans privats no ajuden. Només transmeten estereotips i tracten la violència contra les dones de forma molt sensacionalista.

MARÇ-MAIG 2018 / 50