1 octubre, 2020 / La indignació per la repressió a Bielorússia ha arribat fins al peu de les muntanyes de Montserrat. L'Artsiom Skarabahaty, que té 32 anys i en fa dos que viu a Catalunya, va saber que la policia del qüestionat president Lukaixenko havia detingut a la seva germana. L'Emilia, de 28 anys, participava en una de les protestes que es produeixen diàriament al país i no era la primera detinguda de la família.
Tu eres a Minsk aquell 9 d'agost. ¿Per què hi vas anar?
Vaig anar personalment a votar amb la família. A l'hora de tancar als col·legis molts es van omplir d'observadors locals per evitar el frau. En el meu col·legi es van falsificar els resultats. Vam veure gent que omplia bosses de la brossa amb vots que treien de les urnes i se'ls emportaven amb l'ajut de la policia. El segon dia van detenir al meu germà. Jo he visitat les presons quatre vegades al llarg de la meva vida per defensar la llibertat i els valors democràtics. Allò és el règim del terror.
¿I al carrer, què hi passava?
Va ser increïble. La violència i la brutalitat de la policia van aparèixer la mateixa nit de les eleccions. Però riuades de persones van sortir pacíficament. Tothom era al carrer per protestar, defensar la democràcia i dir prou al règim. La clau d'aquest fenomen que es va repetint cada diumenge és que les protestes no tenen un lideratge clar. Totes les persones que els mitjans consideren líders són més símbols que altra cosa. Tothom que era al carrer hi era perquè volia, no perquè cap líder li hagués demanat. Una reacció d'aquesta magnitud davant les habituals manipulacions d'eleccions ningú se l'esperava.
"No pararem de denunciar que a Bielorússia s'estan vulnerant els drets humans i la llibertat d'expressió d'una manera brutal"
¿Svetlana Tijanovskaya i les seves dues companyes són líders del moviment?
Símbols segur, però no tinc clar si en podem dir líders. Especialment Tijanovskaya, que ja ha dit que no vol convertir-se en política. Potser la Maryia Kalesnikava té algunes ambicions. Però jo no les anomenaria líders.
Els qui viviu a la diàspora heu creat una associació a Catalunya. ¿Quins són els objectius?
Hem vist que a Bielorússia tot canvia molt ràpidament. La diàspora també va en aquesta direcció. Ens diem Associació RAZAM Bielorussos a Catalunya. És cultural però no pararem de denunciar que al nostre país s'estan vulnerant els drets humans i la llibertat d'expressió d'una manera brutal. Farem accions polítiques sense donar suport a líders concrets. També hi ha diàspora a Madrid, Toledo, València i Mallorca.
¿Quin és el pla de l'oposició?
Per descomptat, el primer objectiu és acabar amb Lukaixenko. No crec que una reforma constitucional sigui suficient. El sistema s'ha de canviar de dalt a baix. Crec que la solució seria declarar una nova segona república, seguint l'exemple de França que ja estan a la quarta. No es pot trair a aquells que han patit una dictadura durant tants anys. Hi ha d'haver noves institucions de justícia, castigar els corruptes i jutjar tots els criminals que han participat en política, que n'hi ha molts.
¿La Unió Europea està fent prou per Bielorússia?
No esperem gaire de la seva part. En tenim experiència. Diuen que estan molt preocupats per la situació dels drets humans i fan una crida a començar el diàleg entre el poble i el dictador. La UE no té eines per pressionar a Lukaixenko a fer un canvi real. I ja hem vist que amb ell no pot ser. Tenim ajuda de Polònia, Lituània, Eslovàquia i la República Txeca.
