Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
opinió
Joves turcs saludant la victòria del sí en el referèndum d'Erdogan; per plorar











16 abril, 2017 / Veure molts joves entre els partidaris del president turc, Recep Tayyip Erdogan celebrant l'ajustada victòria (52,2%) que li permet reformar la Constitució per ampliar els seus poders al front del país, fa posar la pell de gallina. Els joves defensant a un dictador fa plorar. Amb una victòria molt curta, un país dividit, l'oposició silenciada, sense el suport de les grans zones urbanes de Estambul i Ankara, Erdogan es vol convertir en un líder absolut com el seu amic Vladimir Putin. Tots dos tenen el mateix objectiu: construir sengles imperis. Uns 48 milions de turcs han decidit a les urnes substituir el sistema parlamentari per un model presidencialista. El president Erdogan tindrà plens poders per establir una presidència executiva, dissoldre el Parlament, elegir jutges això vol dir un poder il·limitat tant executiu com legislatiu. Erdogan va dir fa un parell de setmanes que si sortia victoriós del referèndum tornaria a imposar la pensa de mort.

Les institucions europees han guardat silenci fins ara sobre aquest referèndum convocat per Erdogan per acumular més poder en la seva persona. L'any 2005 quan després de molts anys de marejar la perdiu el Consell Europeu va decidir iniciar les negociacions d'adhesió amb Turquia jo ja vaig dir que era un error. Durant els anys que vaig ser corresponsal de TVE a Brussel·les vaig entrevistar a molts dirigents turcs, entre ells a Erdogan quan va ser alcalde d'Estambul, que venien a la capital comunitària a veure si podrien entrar en el Club dels escollits per veure quines eren les contrapartides econòmiques. Però quan parlava amb associacions cíviques turques moltes d'elles només veien la UE com un objectiu democràtic, com els catalans i espanyols en època de Franco que lluitàvem contra els sistema i ens emmirallàvem amb la democràcia europea. Però no se sentien europeus.

Turquia vista per aquesta corresponsal de TVE a BXL

Vaig arribar a Brussel·les com a corresponsal el juliol del 1989 i ja feia 30 anys que Turquia havia signat el Tractat d'Ankara, es a dir un acord d'associació amb l'aleshores Comunitat Econòmica Europea. L'any 1987 Ankara va demanar entrar en el club europeu. Només veien les avantatges que els podia aportar. Estava clar que els dirigents turcs aspiraven a alguna cosa diferent al que molts dels seus ciutadans volien. Els mitjans de comunicació ja reflectien, aleshores, que hi havia protestes perquè molta gent de la població turca no se sentien europeus. Ni per la ubicació geoestratègica d'aquest país que està entre dos continents, Àsia i Europa- però només el 3% del territori turc i l'11% de la població estan a Europa-, ni per cultura ni per religió encara que el seu fundador Kemal Atatürk va fundar una república laica, es a dir amb l'Islam sota el control de l'Estat. Em va tocar seguir aquest pretès inici d'adhesió des del primer dia. Després d'un primer refús el 1989, pel desembre del 1999 els dirigents europeus decideixen reconèixer Turquia formalment com a candidat a la Unió Europea (UE). Aquesta decisió es va materialitzar el 3 d'octubre del 2005 amb l'inici del procés d'adhesió. Un inici que la majoria dels funcionaris deien, entre passadissos, que no es conclouria mai perquè el nou Estat seria un país tan gran com Alemanya y amb majoria de religió musulmana. A Turquia hi ha un 96% de musulmans, la majoria són sunnites i un 25% són alevís. La resta de religions minoritàries són durament reprimides. Els imamites, els cristians, els ortodoxos orientals, els grecs ortodoxos i els Apostòlics armenis - recordem que el més gran genocidi contra el poble armeni el van perpetrar les autoritats del l'imperi otomà i molts joves turcs hi van participar-. Aleshores Turquia era una excusa per Europa, per tenir una bona relació amb el món musulmà. I ara continua essent un problema polític i econòmic. La canceller Merkel compta amb Estambul per seguir frenant l'èxode de refugiats d'Orient Pròxim cap a Europa. Turquia és el quart destí per a les exportacions europees amb un superàvit comercial de 7.000 milions d'euros. Unes 8000 empreses de l'Estat espanyol operen amb Turquia. Per això Brussel·les no s´ha atrevit fins ara a trencar amb aquest país. La relació que la UE té amb Turquia és d'un cinisme flagrant. Ja fa molts anys que tinc clar que els turcs mai seran ciutadans de la UE.
V
Joves turcs saludant la victòria del sí en el referèndum d'Erdogan; per plorar // Teresa Carreras
Joves turcs saludant la victòria del sí en el referèndum d'Erdogan; per plorar // Teresa Carreras
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.