Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
actualitat
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes











8 juny, 2017 / Era un 30 d'octubre. Havíem començat un nou curs de l'assignatura "Periodisme internacional" i els alumnes de quart de periodisme, sabien que, amb l'estimada amiga i professora Maria Forga, estàvem treballant dur per crear una assignatura innovadora. Vam dir als alumnes que els preparàvem una sorpresa que la volíem materialitzar durant aquell curs que havíem començat pel setembre. Això els ho vam dir des de la primera classe del curs 2013-2014 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aqueta sorpresa era poder escoltar – en viu i en directe- al periodista, Miguel Ángel Bastenier per conèixer les seves opinions sobre política internacional que va ser la seva especialitat al llarg d'una vida. En Miguel Ángel Bastenier- tant a El Periódico, com a El País- fou un dels periodistes que més he llegit i més he admirat durant la meva carrera internacional.


Dominava l'anglès i el francès en uns moments en què en les redaccions no es parlaven llengües estrangeres. Sempre tenia la ràdio britànica posada i aconsellava als redactor a anar més enllà dels teletips. El seu pare era belga i la seva mare madrilenya, encara que ell va néixer a Barcelona. La seva carrera es va centrar a "El País", encara que havia treballat abans al Diario Femenino, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, El Periódico de Catalunya i va dirigir Tele/eXprés.
Qui m'havia parlat molt bé de la professionalitat d'en Miguel Ángel va ser el meu bon amic i admirat Jaime Arias- amb qui vaig compartir anys la presidència de l'Associació de Periodistes Europeus de Catalaunya (APEC) quan ell n'era el President d'Honor- que va ser el primer director de Diario Femenino i allà van coincidir. L'Arias que també parlava francès i anglès, va quedar sorprès de la capacitat enciclopèdica que tenia Bastenier.

La seva conferència per als nostres alumnes es va concretar pel 30 d'octubre del 2013, a la Sala de Graus de la facultat de Ciències de la Comunicació. Jo no el coneixia personalment, encara que tinc molts amics que si que eren del seu cercle d'amistat. La seva trobada amb els nostres alumnes era una incògnita però jo estava segura que sortiria bé.
A n'en Baste , com li deien els seus amics, el vaig poder connectar com a ell li agradava en els seus darrers anys. Havia fet una evolució important del diari en paper als 140 caràcters que ens permet l'ocell blau. Jo el seguia pel twitter i li vaig enviar un missatge privat. Al cap d'uns dies em va contestar enviant-me el seu correu electrònic que no m'havien volgut donar a "El País". I he de dir que no em va costar gens posar-me d'acord amb ell. Em va confessar que fer classes i tractar amb joves era una de les coses que més li agradava de la funció docent que havia desenvolupat, a l'escola de "El País", paral·lelament amb la seva carrera de periodista.

L'agenda pròpia

La conferència va ser molt interessant. Va situar la secció d'internacional dins un diari d'informació general i, com sempre feia, va donar molta importància a tenir una agenda pròpia com a professional i, també, com a mitjà.
Miguel Ángel Bastenier va dir que per a ell un mitjà per a ser autènticament professional havia de tenir fins a un 40% d'agenda pròpia. Va recomanar als alumnes que mai s'havien d'oblidar de contrastar els fets sobre els quals escriguin. La conferència va durar curiosament més d'una hora i mitja. El debat va ser molt llarg.

En acabar, unes alumnes es van acostar al mestre per encara fer-li una nova pregunta. En uns pocs segons l'ambient distès que havia regnat durant tot l'acte es va capgirar. Un Bastenier agre i desafiant li va donar una resposta que la va fer plorar. Personalment no em va agradar i li vaig comentar. No ho va reconèixer. Va dir que les alumnes havien de ser més fortes. Masclisme. Un dels convidats va llegir un missatge d'un grup d'alumnes de l'Escola de "El País" agraïnt-li que els digués sovint que "estos textos son una mierda".

Un càncer de ronyó es va emportar a n'en Miguel Ángel Bastenier, el 28 d'abril, a Madrid. Em va saber greu, molt de greu. Ho vaig escoltar per RAC1 quan anava en cotxe amb en Tomàs Alcoverro, corresponsal de la Vanguardia a l'Orient Mitjà que havia de participar en el meu Cruïlla d'Europa. En Tomàs estava parlant i no va estar al cas. Li ho vaig dir i en donar-li la notícia li va canviar la cara. "Em sap molt de greu, em va dir. Era un periodista difícil però un molt bon professional. Feia unes anàlisis de la política internacional molt afinats. Descansi en pau, va afegir". Vaig dedicar el "Cruïlla d'Europa" d'aquella setmana a n'en Miguel Ángel Bastenier. El mestre que ens ha deixat va ser un lector incansable i un periodista realment culte, una memòria immensa, autènticament professional i èticament responsable de les seves paraules, de les seves anàlisis i de les seves preses de possessió davant un fet.

Dijous 8 de juny de 2017, la Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) estava plena d'ex-col·legues i amics del periodista i mestre de periodistes que la van omplir per recordar la seva trajectòria. El periodista, Antonio Franco, exdirector d'El Periódico i exdirector adjunt de "El País" , Pepa Roma escriptora, periodista i vídua de Miguel Ángel Bastenier van conduir un homenatge que va recordar el bo i millor de la vida i la seva carrera professional i també els moments més agres.

Una de les frases que va fer més fortuna durant aquest acte al CPC va ser aquella que deia en Baste "Els periodistes es divideixen en dues categories: els que són ràpids i els que no són periodistes". Van intervenir, a més, l'historiador Fermín Vílchez, que el va acompanyar, juntament amb la seva esposa Pepa Roma i el seu també bon amic José A. Sorolla fins al final,
També l'exdirector adjunt de "El País", Xavier Vidal-Folch va definir Bastenir com un pencaire, i un precursor del periodisme internacional modern. Miguel Ángel Bastenier va escriure dos manuals de periodisme, va donar classes a la universitat, a Escola de Periodisme del diari "El País"i a la Fundació Nuevo Periodismo Iberoamericano (FNPI), Carlos Pérez de Rozas, exdirector adjunt de la Vanguardia va recordar una pregunta que li havia fet a n'en Bastenier una periodista del diari colombià El Espectador.¿Tiene el periodismo una única finalidad? "Una de bàsica, però de extensión interminable. Explicar al ciutadà com creu que són les coses".

Bastenier i el twitter

Sorolla ha explicat la importància que tenia el twitter per Bastenier. En Sorolla va donar la xifra de 85.000 twitts que són els que Bastenir va fer aquests últims anys. ha explicat en la seva intervenció que "una de les preocupacions de la darrera etapa del mestre va ser la relació de Catalunya amb Espanya. Bastenier culpava a Castella de no haver sabut crear una Espanya diferent, fins tot s'havia convertit en federalista". També va intervenir el periodista i professor, Albert Garrido, el també periodista Carlos Enrique Bayo que explicà que amb la seva esposa Pilar Casanova van estar – quan va tancar el diari l'Observador- vuit mesos vivint a casa d'en Bastenier, la periodista Margarita Sáenz Díez que va desvetllar que, fa molts anys, quan treballava per La Vanguardia van coincidir a Madrid i que l'aleshores director Horacio Sáenz Guerrero li va demanar a sondejar a Bastenier per si volia dirigir La Vanguardia. La margarita li va proposar i ell ha va refusar. Com havia dit al principi de l'acte l'Antonio Franco en Bastenir havia nascut per dirigir "El País". En Bastenier va tenir sempre un bon record del Colegio San Miguel, de Barcelona, on havia estudiat de petit. Un grup d'antics col·legues seus van ser present a aquest acte de record i homenatge.
E
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
Miguel Ángel Bastenir mestre de periodistes // Teresa Carreras
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.