Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
actualitat / editorial
"Els exiliats d'avui són el mirall dels exiliats dels passat"











5 febrer, 2018 / Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, a Mataró
Més de mil mataronins i mataronines es van haver d'exiliar durant la Guerra Civil espanyola i, alguns d'ells, van morir a l'exili o als camps d'extermini en mans del nazisme. Molts d'ells van ser perseguits, en els anys posteriors, per les forces feixistes i franquistes. Però la història es repeteix. Avui dia encara hi ha molts exiliats d'aquestes falses democràcies que hi ha arreu, també a Europa i als països fronterers que no són democràcies sòlides. Les qüestions ideològiques sempre han estat causa de divisió de la societat en vencedors i vençuts, malgrat que algunes constitucions, com l'espanyola parlin del respecte a les ideologies. No és veritat. A casa nostra hi ha presos polítics, presos per la seva ideologia: el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, de qui, des d'aquestes ratlles en demanem l'alliberament immediat. Qui els ha empresonat no és un Govern demòcrata. Qui els ha empresonat és el poder polític del PP que ha utilitzat els Tribunals de l'Estat, amb el suport del PSOE i CS.



En Juli Cuéllar i la Maria Salicrú-Maltas són dos mataronins que ens han retornat i refrescat, avui diumenge dia 4, la memòria històrica local passada i present. Avui la història local ha tingut noms i cognoms: Paquita Pla i Bosch (1919-2009), Julià Gual i Masoller (1905-1964), Hermínia Puigsech i Puig (1926-2103), Salvador Cruxent i Rovira (1899-1985), Guillermina Peiró i Olives (1924-), Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941) conciutadans i conciutadanes que es van haver d'exiliar i alguns d'ells van ser assassinats als camps nazis.

L'acte ha consistit en fer, a peu, un tram del Camí del Nord, o Camí del Canigó (GR83) en record a totes aquelles persones que el van realitzar durant els anys d'exili. La sortida ha estat des de davant de l'Ermita de Sant Simó i ha acabat davant el monument del Camí del Nord (passeig del Callao) que hi ha davant les cases del Callao. Ha consistit en la lectura dels noms, cognoms i circumstàncies dels gairebé trenta convilatans exiliats i deportats, per ara identificats per diferents grups d'historiadors locals. En l'acte hi ha participat l'ajuntament de Mataró amb unes paraules de la cinquena tinent d'alcalde Marisa Merchan. L'alcalde no hi ha estat present. La CUP havia convidat a l'ajuntament a liderar aquest projecte en el qual, finalment, hi ha tingut un paper discret. Amb aquest esdeveniment, per primer cop s'ha organitzat a Mataró el Dia Nacional de l'Exili i la Deportació que va instituir el Govern de la Generalitat de Catalunya en memòria del pas de la frontera, el 5 de febrer del 1939 dels màxims representants de les institucions republicanes i desenes de milers de civils i soldats fidels a la República, camí de l'exili. El president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el president del Govern Basc, José Antonio de Aguirre, el president de la Segona República espanyola, Manuel Azaña, el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio, entre molts d'altres, van haver de creuar la frontera cap a França.

Un exiliat turc com exemple dels moltíssims que fugen de les guerres actuals

L'esdeveniment d'avui ha volgut generar consciència davant els exilis i els desplaçaments forçosos de població que s'estan produint arreu el món. Per això ha comptat amb la presència d'un exiliat turc que viu a Mataró amb la seva família però que és perseguit pel règim d'Erdogan. Aquest exiliat ensenya turc als ciutadans catalans que volen enriquir els seus coneixements aprenent aquesta llengua, o millorar l'idioma que necessiten els fills i filles de turcs i turques que viuen a Catalunya. No dono el nom perquè ell mateix ho ha demanat. L'acte ha estat un acte de la gent que, malgrat les inclemències del temps.
L'acte s'organitza en col·laboració amb diferents entitats de la ciutat com el Grup d'Historiadors Jaume Compte, el Grup de Recerca de la Memòria Històrica, el Grup d'Història del Casal, Creu Roja, l'Associació del Casal Mataró-Jaume Terradas i la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) de Mataró, entre d'altres.
Els historiadors que hi han intervingut han estat: Bernat Aranyó, Agustí Barrera, Margarida Colomer, Anna Comas, Juli Cuéllar, Maria Salicrú-Maltas, Gemma Soriano i Josep Xaubet.

Per ara, els mataronins que se sap que foren assassinats als camps nazis són:
Ramon Aniento i Carmen (1904-1941)
Josep Duran i Martori (1901-1942)
Josep Ferrer i Coll (1900-1941)
Josep Herrera i Altimira (1903-1941)
Josep Julià i Mendoza (1910-1942)
Joaquim Mir i Burgada (1906-1941)
Juli Pey i Torrents (1905-1941)
Camil Quintana Bassas (1906-1941)
Elies Soriano i Gonzàlez (1914-1941)
Francisco Verdalet i Guardiola (1914-1941)
Niabel Belis Miralles (1907-1945)
Joan Peiró i Belis (1887-1940)
Pedro Guilleume Reixach (1913-1945)
Josep Guasch i Pons (1904-1944)




Llistat dels principals exiliats mataronins (Autor. Ramon Salicrú)

-Família Julió (membres del PSUC)

-Família Peiró i Olives (El pare, Joan Peiró i Belis, destacat líder de la CNT, Ministre d'Indústria durant la Segona República, fou afusellat pels franquistes el 1942 després que els nazis el detinguessin a França)

-Francesc Anglas i Sarlat, Jaume Comas i Jo, Joan Bellsolell i Vilella, Fernando González Cassany i Francesc Verdalet i Guardiola. (Tots ells socialistes. Verdalet fou un dels 10 mataronins deportats en camps de concentració nazis. L'assassinaren a Mauthausen. El seu germà Lluís també s'exilià)

-Margarida Abril i González (d'Argentona, una de les fundadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya a Mataró. Exiliada a Mèxic)

-Daniel Altabella i García (que morí abans d'entrar a França)

-Joan Bachs i Cortina (que ajudà a moltes persones a exiliar-se)

-Joan Ballescà i Prat (refugiat a Argelers, persona molt coneguda)

-Ladislau Bellavista i Gual (militant de la CNT, que morí a Aspres sur Büech)

-Joaquim Bilbeny i Bosch (militant d'ERC. S'exilià a Mèxic)

-Eduard Calpe i Pérez (de la CNT, detingut per la Gestapo, que va aconseguir escapar-se)

-Josep Calvet i Perramon (sindicalista, membre del PSUC, regidor i membre de la Comissió de Sanitat de l'Ajuntament de Mataró)

-Miguel Campuzano i García (lliurepensador, anarquista, que de França passà a Santa Domingo i després a Veneçuela amb al seva esposa Harmonia Dalmau, tots dos professors de l'Escola Racionalista del Forn del Vidre)

-Salvador Cruxent i Rovira (d'Esquerra Republicana de Catalunya, promotor del Forn del Vidre, Alcalde de Mataró durant la República i el principi de la guerra. Exiliat a Miami)

-Enric Dalmau i Domenich (del PSUC, membre del Comitè Local Antifeixista, participant amb els "maquis" de les Brigades Araneses)

-Joan Font (nascut a Palafrugell, que havia treballat a Mataró, escorta de Manuel Azaña)

-Manuel Fontanals i Matheu (escenògraf, que residí a Mèxic)

-Josep Galdón i López (anarquista exiliat a França)

-Julià Gual i Masoller (home nacionalista, promotor cultural, exiliat a Perpinyà)

-Pasqual Leal i Terol (també anarquista, del Comitè de Salut Pública, que presidí la Comissió de Governació de l'Ajuntament de Mataró)

-Joan Layret i Pons (membre de "Nosaltres Sols!". Morí a Veneçuela)

-Francesc Lladó i Casas (membre del Comitè de Salut Pública, que estigué a Argelers i que es convertí en membre de la Resistència)

-Jaume Lluís i Mas (de la FAI, Cap de la Policia Municipal, home radical, detingut a Casablanca, després afusellat)

-Silvano Merino Díaz (sergent de la caserna de Mataró. Al tornar a Espanya, va ser condemnat a tres anys de presó)

-Ramon Molist i Valls (anarcosindicalista, membre del denominat Comitè de Salut Pública, Alcalde de Mataró. Morí a Dia, Occitània)

-Consol Nogueras

-Paquita Pla i Bosch (obrera tèxtil, va perdre el braç i la cama al bombardeig del 3 de desembre de 1938. S'exilià a França per poder-se operar)

-Hermínia Puigsech i Puig (nascuda a Mataró, filla de Ramon Puigsech i Homs, Alcalde de Tordera, membre del PSUC. Membre de la resistència francesa)

-Paquita Rodón (del POUM)

-Josep Serradell i Pérez (conegut com a "Roman", espòs de Margarida Abril. Membre del PSUC i després del PCC. S'exilià a Mèxic)

-Joaquim Soler i Moreu (deportat per la Gestapo)

-Germans Vicente Anadón (que havien freqüentat la Casa del Poble socialista)

-i Joan Vilanova i Benaiges (de la CNT, que estigué també al camp d' Argelers)





D
@jpla
@jpla
@teresacarreras
@teresacarreras
@teresacarreras
@teresacarreras
@jpla
@teresacarreras
@teresacarreras
@teresacarreras
@teresacarreras
@teresacarreras
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.