Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
opinió
14 oct
opinió / editorial
Primer de tot ..... un record per a tots els condemnats i les seves famílies. Ràbia, indignació però moltes ganes de continuar lluitant per viure en un Estat democràtic. L'Estat espanyol no ho és. l'Estat éspanyol es qui fomenta l'independentisme encara que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya ja ho desitgen des de fa molt, molt de temps.

Condemnen als presos polítics per sedició enlloc de rebel·lió. No n'ho ha prou el que bastava era l'absolució i no s'ha obtingut. Però ja els han près els seus drets dos anys abans parlant de rebel·lió. Aquesta sentència causa danys irreparables a la societat catalana. Tot això per un Estat i un Govern que mai han volgut dialogar.

La sentència ha estat matinera, a les 9:10am la primera filtració i quinze minuts més tard ja s'ha fet pública la totalitat dels gairebé cinc cents folis. El president del Govern espanyol Pedro Sánchez ha sortit immediatament després per dir que la sentència representa el naufragi d'un projecte polític. Sánchez ha fet una clucada d'ull a Europa i ha dit que "Europa és el marc con catalans i espanyols es troben i es reconeixen". En veure que es començaven a convocar actes de protesta contra la sentència dos digitals francesos s'han afanyat a dir que catalans ni es trobaran, ni es reconeixeran" més
14 oct
opinió / el siglo
Això és el que una gran majoria de catalans i catalanes demanem amb veu alta i clara als polítics progressistes del govern del Govern de Catalunya, de l'Estat aquesta setmana del 14-O. I no diré quins són els progressistes perquè tots els tenim al cap. Cadascú segons la seva ideologia.

Tots els que estem implicats en la vida política catalana i que volem que la relació del país amb l'Estat sigui la que els catalans i catalanes volem, reclamem diàleg. Diàleg amb l'oposició perquè C's, PP y Vox vegin que la política no són atacs frontals sense fonaments com els que plantegen aquests partits, així doncs que ha de ser: diàleg.

Pedro Sánchez no repeteixi els errors que ja ha fet vostè i tampoc els que va heretar de l'expresident Rajoy. Ell igual que vostè van tractar els temes polítics com a procediment judicial. I aquí és on ens volen enfrontar els uns contra els altres. Catalunya no té un problema de convivència com vostè diu, president Sánchez. Com més mesos y anys passin sense fer política, es a dir, sense dialogar més difícil serà la situació social, política i econòmica del país. Al Congrés del Diputats i al Parlament de Catalunya s'hi ha de poder parlar de tot, com va permetre la presidenta Carme Forcadell, injustament empresonada. més
3 oct
opinió / el siglo
La llegada del otoño ha encontrado a Sus Señorías, los miembros del Parlamento Europeo (MEP), trabajando. También, pero en este caso sin vacaciones, ha estado bregando con la realidad la alemana Ursula von der Leyen que se convertirá en la primera mujer al frente del Ejecutivo comunitario a pesar de no haber concurrido a las elecciones europeas. Von der Leyen ha estado trabajando para presentar, estos primeros días de octubre, al Parlamento Europeo una propuesta de equipo, equilibrado, ágil, moderno y que tenga la igualdad de género y la sostenibilidad como sus ejes troncales.
La política europea es un juego de equilibrios constantes y Von der Leyen intentó complacer a todos, primero para que la votaran y después para que aprueben su propuesta de equipo sin desembarazarse del todo del apoyo de la derecha populista, por lo que también tendrá sus deudas. Proponer un Ejecutivo con tres vicepresidencias de conservadores, socialdemócratas y liberales que fueron quienes la votaron. O denominar a una cartera "Protección del estilo de vida europeo" que incluye el tema migratorio, o a otra "Una Europa fuerte en el mundo" denota subrayar preferencias y corregir con mucho tacto algunos abusos de poder y las prácticas de opacidad de su predecesor Jean-Claude Juncker, cuyo mandato expira el próximo 31 de octubre. més
30 ago
opinió / el siglo
Espero que este mes de agosto haya sido plácido para todos vosotros lector@s !!!
Desitjo que aquest mes d'agost hagi estat plàcid per a tots vosaltres, lector@s !!!

Al cerrar el Parlamento, Boris Johnson quiere el camino muy despejado para llegar sin sobresaltos al 31 de octubre. Consolidar el Brexit y ganar elecciones, en caso de que se convoquen, para reforzar una mayoría parlamentaria muy escasa

Cuando parecía que después de un agosto agitado por la crisis migratoria en el Mediterráneo Europa iba a encarar con tranquilidad el inicio de curso político sale Boris Johnson y alborota el gallinero. Por sorpresa, el primer ministro británico ha pedido a la reina Isabel II, y ésta lo ha concedido debido a su papel institucional, cerrar el Parlamento para impedir que los diputados voten contra un Brexit sin acuerdo. La oposición lo ha considerado un golpe a la democracia y la ministra principal de Escocia ha dicho que es un escándalo constitucional.

Johnson quiere el camino muy despejado para llegar sin sobresaltos al 31 de octubre. Consolidar el Brexit y ganar elecciones, en caso de que se convoquen, para reforzar una mayoría parlamentaria muy escasa, puesto que ha llegado al cargo de primer ministro sin haber ganado ninguna elección. Este mecanismo de cerrar el Parlamento para evitar, en este caso, el bloqueo a un Brexit duro, es un error histórico en uno de los países con mayor tradición democrática del mundo. Seguro que la decisión de dejar sin voz a los críticos la tomó después de escuchar los cantos de sirena de Donald Trump en la cumbre del G-7, en Biarritz, que le prometió un generoso acuerdo comercial con Londres después de la salida de la UE. més
28 jun
opinió / el siglo
Esta Tribuna Europea, de la que es autora Teresa Carreras, se ha publicado en el número 1300 del 28 de junio del 2019 en el semanario El Siglo de Europa. La pueden encontrar en los quioscos de toda España a partir del lunes 1 de julio del 2019 y en digital la pueden leer en www.elsiglodeuropa.es


Europa hace años que se construye derrochando noches de insomnio. Reuniones hasta altas horas de la madrugada para llegar a acuerdos en el último segundo. En esta nueva legislatura en la Unión Europea que arranca con el inicio del verano, caras nuevas, nombres que aparecen por primera vez en las listas de los electos europeos y nuevos equilibrios de poder están dibujando una Europa en proceso de mutación que tiene que encarar una reforma en profundidad.

La llegada del presidente francés Emmanuel Macron al Elíseo dibujaba una nueva agenda de más Europa. La consolidación de la extrema derecha en el Viejo Continente asustaba a muchos por lo que los partidos tradicionales pidieron una fuerte movilización en las elecciones del 26-M contra los populismos. Y la tuvieron, pero no con el resultado que esperaban. La ciudadanía europea les dijo alto y claro que ya nada podía seguir igual y que socialistas y 'populares' no podían continuar ejerciendo el poder ellos solos. Con una pírrica victoria de los 'populares', los verdaderos vencedores de aquellos comicios fueron los liberales y los verdes europeos.

Macron se propuso capitanear el espacio liberal, mientras que los verdes emergieron como una alternativa a la socialdemocracia, desdibujada en el eje franco-alemán. A medida que a la formación naranja le han ido dimitiendo diversos cuadros del partido en España, se va despejando el horizonte europeo del líder socialista Pedro Sánchez que persigue hacer frente común en la UE con el presidente francés Emmanuel Macron. En Ciudadanos (Cs) ven la sombra alargada de Pedro Sánchez detrás del repentino distanciamiento entre Macron y Rivera, que están en el mismo grupo, el de los liberales europeos del Renew Europe (Renovar Europa) y que antes se llamaba ALDE. més
9 set
opinió / catalunya cristiana
Aquest agost ens ha deixat, Kofi Annan, qui fou el setè secretari general de les Nacions Unides (ONU), als 80 anys. Annan va ser un autèntic humanista. Un home bo i un polític honrat. Va ser un servidor públic que va saber, durant tota la seva carrera com a economista i diplomàtic, que l'autocrítica formava part, també, de la seva gestió per trobar solucions als conflictes.

Abans d'assolir la Secretaria General va ser l'encarregat dels programes del manteniment de la pau promoguts per l'organització internacional. Els que el vam poder veure buscant la complicitat de la Unió Europea (UE), primer, per aturar el genocidi de Ruanda, i després, a Bòsnia, vam observar de prop la qualitat de la seva gestió i del seu missatge. El 2003, Annan va denunciar com a il·legal, la invasió de l'Iraq, sense l'aval de l'ONU promoguda per Bush, Blair i Aznar. En el desè aniversari d'aquelles matances i ja com a Secretari General, després de succeir Butros-Ghali, va fer una forta autocrítica per no haver sabut fer front i haver ignorat els avisos que van portar als genocidis.

Annan va denunciar com a il·legal la invasió de l'Iraq, sense l'aval de l'ONU, promoguda per Bush, Blair i Aznar

Kofi Annan va ser un ferm defensor del multilateralisme. Va introduir grans reformes a les Nacions Unides en un moment de transició d'un món bipolar cap a un món multipolar. Annan va heretar una organització a les portes de la bancarrota i la va sanejar aconseguint que els Estats Units paguessin el seu deute històric amb l'organització. Va ser guardonat amb el Nobel de la Pau que va compartir amb tots els treballadors de Nacions Unides.

La trajectòria d'Annan va estar marcada per l'intent de trobar solució a molts dels conflictes que té plantejats la humanitat sempre a través del diàleg i la negociació. Estava molt satisfet d'haver dissenyat els Objectius del Mil·lenni per impulsar el desenvolupament dels països més endarrerits que s'havien d'haver assolit el 2015. Envair l'Iraq i, l'escàndol del programa Petroli per Aliments, que va esquitxar a responsables de NU el van portar a deixar el càrrec i retirar-se.



més
14 jul
opinió / editorial
"La fiscalia espanyola ha de retirar tots els càrrecs contra els empresonats i exiliats" Li ha reclamat Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural a Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol directament i en castellà.
Un sol clam, un sol poble. Aquells que han defensat, a Barcelona, la llibertat dels presos i preses i dels exiliats i exiliades i els que ho han pogut fer des dels seus pobles i ciutats de Catalunya, centenars de milers de persones hem pogut demostrar que som un sol poble.
El carrer Tarragona ha quedat tenyit de groc per demanar la llibertat dels 9 presos polítics i les persones a l'exili més de cent mil persones s'hi han manifestat. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie ha dit que lluitarem i persistirem fins que siguin tots els presos i exiliats siguin lliures. L'acte ha comptat amb la participació de les famílies dels presos polítics i ha estat organitzat per Òmnium Cultura, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació Catalana dels Drets Civils.


més
9 mai
opinió / editorial
La Diada d' d'avui, el Dia d'Europa que celebrem a tota la Unió Europea, és el punt de sortida d'una cursa electoral que, d'aquí a un any, ens portarà a uns nous comicis al Parlament Europeu.
El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman que va suposar el primer pas per la integració de sis Estats Europeus sota un objectiu comú com foment de la pau i recuperació econòmica. La Declaració Schuman va ser signada el 9 de maig del 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per les conseqüèmciees de la segona Guerra Mundial. Els artífexs d'aquest projecte, el de la Comunitat Econòmica Europea, van ser els ministres dels Estats- i encara continua essent així i no la ciutadanía organitzada, a través de moviments socials.
Aquest any els catalans celebrem el Dia d'Europa enmig d'una convulsió política important. Escoltar de les institucions europees que Catalunya és un problema intern d'Espanya i tancar les portes al diàleg o a la negociació és dur, molt dur per més de dos milions de ciutadans i ciutadanes que se senten i s'han sentit profundament europeus.
Però no ens hem de deixar enganyar. El combat per la república que hi ha a Catalunya l'hem de traslladar al parlament Europeu i ser molt actius en aquelles eleccions. El Parlament Europeu és la única institució europea votada directament per la ciutadania. A través d'aquells comicis tindrem una oportunitat més per canviar la direcció polótica de la Unió Europea i donar un missatge als Estats que la conformen. En aquelles eleccions podrem posar sobre la taula la distancia de les institucions europees amb la ciutadania. I li haurem de demanar polítiques socials, d'habitatge, d'integració de les persones refugiades i que s'endinssim cap a més democràcia. Em de capgirar Europa com un mitjó. La que tenim ens serveix de poc. més
9 mai
opinió / editorial
Artículo de Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan i Max Vives-Fierro, miembros de la XEEC publicado el 9/5/2018

Si logramos un acercamiento entre la ciudadanía y las instituciones de la UE, los próximos años seremos muchos más los que saldremos con alegría y fuerza a festejar el 9 de mayo
Martes, 08/05/2018 a las 20:50 CEST

Entre medio de una fuerte convulsión política de ámbito local, estatal y europeo, llega el 9 de mayo, el Día de Europa, una celebración que tiene lugar en la toda Unión Europea. El 9 de mayo se recuerda el día que se produjo la histórica Declaración Schuman, que supuso el primer paso para la integración de ciertos estados europeos bajo unos objetivos comunes (fomento a la paz y la recuperación económica) una Administración conjunta. La Declaración de Schuman fue firmada el 9 de mayo de 1950, cinco años después de la rendición del régimen nazi y ante una Europa devastada por la masacre de la segunda guerra mundial. Los principales artífices de este proyecto fueron los ministros de los estados europeos (y siguen siendo) y no la ciudadanía organizada a través de movimientos sociales.

Aunque en los últimos años las instituciones europeas y los (pocos) movimientos sociales organizados han reivindicado un mayor papel de la ciudadanía, en el que se han conseguido importantes victorias como el reconocimiento de la iniciativa ciudadana europea o la elección directa de las personas diputadas en el Parlamento Europeo, en la Europa actual todavía tiene demasiado peso la política intergubernamental, los estados. La ciudadanía europea esperamos más de la UE. Las encuestas demuestran que tres de cada cuatro ciudadanos del Estado nos sentimos europeos, pero, que al mismo tiempo, la mayoría de la población tiene una gran desconfianza hacia las instituciones europeas y sus políticas. més
27 abr
opinió / editorial
Mireu en quin Estat ens ha tocat viure: Un Estat, en el qual una presidenta d'una Comunitat Autònoma (CC.AA), com Cristina Cifuentes, dimiteix per robar unes cremes, però no per haver falsificat un Màster, ni per estar investigada per diversos casos de corrupció; un Estat on el govern central no respecta el que decideixen a les urnes els seus ciutadans, un Estat on la Policia Nacional española apallissa a tot drap a la gent que es vol expressar votant a les urnes; un Estat on el Govern central impedeix que, en una CC.AA, es nomeni president al candidat que desitja una majoria; un Estat on els jutges volen canviar el relat i allà on no hi va haver violència, els dies, 20 i 21 de setembre de l'any passat davant la Conselleria d'Economia, a Barcelona, la inventen; un Estat que t'incauta i et prohibeix entrar en un estadi de futbol amb una camiseta groga perquè el seu color és sospitos d'independentisme; un Estat on la justícia no veu violència, ni agressió sexual quan 5 tiarrons van violar en grup i en repetides ocasions a una jove espantada i afectada per la por i l'alcohol; un Estat que anomena terrorisme al que, en realitat, va ser una baralla en un bar a Altsasu, a Navarra. Tot això .... NO ENS INTERESSA. ENS HI HEM DE REBEL·LAR.

La sentència de dos jutges i una jutgessa del tribunal de l'Audiencia Provincial de Pamplona, a Navarra, sobre el cas de diverses violacions en grup, de cinc homes, a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermins del 2016. La sentència condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima. Aquest és el punt més important de la sentència que ha comptat amb un vot particular, el del jutge Ricardo Javier González que era partidari d'absoldre a La Manada. Aquest vot particular demana l'absolució dels cinc acusats, només per a un d'aquests cinc plantejava una condemna per un delicte de furt del mòbil de la noia violada.

Plantem cara a Lesmes

I avui ha sortit el màxim representant del poder judicial, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial que diu que les sentències estan emparades per la llibertat d'expressió i que s'han de respectar. NOMÉS FALTARIA. Lesmes ha criticat també als polítics que han insinuat que calia fer canvis al Codi Penal. NOMÉS FALTARiA QUE LES DECISIONS JUDICIALS NO ES PUGUIN CRITICAR. S'HAN DE CRITICAR, AMB RESPECTE, COM TOT A LA VIDA. PER AQUESTA SITUACIÓ, LA GENT HA DIT PROU. El que li cal al poder judicial espanyol és una millora substancial en visió de gènere en l'aplicació d la justicia. Els jutges- dos jutges i una jutgessa- han impartit la justícia amb ulls d'homes, criteris masclistes i patriarcals. més
6 abr
opinió / editorial
M. Rajoy es volia emportar per davant, a través dels seus peons, els jutges Llarena i Lamela, membres de la judicatura espanyola, als seus rivals polítics. I l'estratègia els ha sortit malament, molt malament. Carles Puigdemont ha sortit de la presó de Neumünster, set minuts abans de les 2pm, d'aquest divendres 6 d'abril d'enguany. Ara comença la tramitació de l'euroordre i es constatarà com el baix nivell de la justícia espanyola queda en evidència.
Un cop alliberat, el President en el seu viatge en cotxe des de la presó de Neumünster fins a Berlin ha reclamat l'alliberament de la resta de polítics catalans que encara estan empresonats a l'Estat Espanyol. També Carles Puigdemont ha demanat diàleg i ha dit que aquest és el moment que Rajoy s'assegui en una taula a parlar amb les autoritats catalanes legalment escollides en les eleccions del 21D. més
10 feb
notícies
No sabem el que hi ha al darrera. No és bo opinar quan no es tenen tots els elements. Segur que en @KRLS té una explicació però som molts i moltes catalanes que no l'entenem perquè ens sembla que la política i les relacions personals han d'estar al servei de les persones. I no deu ser per fugir d'estudi que en @KRLS envia imatges de cireres florits a aquells que fa 100 dies que són a la presó d'Estremera, l'Oriol Junqueras i en Quim Forn. El cunyat de l'Oriol Junqueras, en Francesc Riera @cescriera22, ha respòs de forma discreta però rotunda a la pregunta de Laura Rosel, a FAQSTV3, d'avui, que Puigdemont encara no ha trucat, per interessar-se per la situació de la família del líder republicà, a la companya del seu vicepresident, la Neus Bramona, ni als seus dos fills en Lluc i la Joana per donar-los ànims davant la ja llarga i injusta absència del marit i pare. Una absència que ens costa entendre als grans, doncs imagineu-vos a uns menuts de 5 y 2 anys. més
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.