Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
opinió
9 set
opinió / catalunya cristiana
Aquest agost ens ha deixat, Kofi Annan, qui fou el setè secretari general de les Nacions Unides (ONU), als 80 anys. Annan va ser un autèntic humanista. Un home bo i un polític honrat. Va ser un servidor públic que va saber, durant tota la seva carrera com a economista i diplomàtic, que l'autocrítica formava part, també, de la seva gestió per trobar solucions als conflictes.

Abans d'assolir la Secretaria General va ser l'encarregat dels programes del manteniment de la pau promoguts per l'organització internacional. Els que el vam poder veure buscant la complicitat de la Unió Europea (UE), primer, per aturar el genocidi de Ruanda, i després, a Bòsnia, vam observar de prop la qualitat de la seva gestió i del seu missatge. El 2003, Annan va denunciar com a il·legal, la invasió de l'Iraq, sense l'aval de l'ONU promoguda per Bush, Blair i Aznar. En el desè aniversari d'aquelles matances i ja com a Secretari General, després de succeir Butros-Ghali, va fer una forta autocrítica per no haver sabut fer front i haver ignorat els avisos que van portar als genocidis.

Annan va denunciar com a il·legal la invasió de l'Iraq, sense l'aval de l'ONU, promoguda per Bush, Blair i Aznar

Kofi Annan va ser un ferm defensor del multilateralisme. Va introduir grans reformes a les Nacions Unides en un moment de transició d'un món bipolar cap a un món multipolar. Annan va heretar una organització a les portes de la bancarrota i la va sanejar aconseguint que els Estats Units paguessin el seu deute històric amb l'organització. Va ser guardonat amb el Nobel de la Pau que va compartir amb tots els treballadors de Nacions Unides.

La trajectòria d'Annan va estar marcada per l'intent de trobar solució a molts dels conflictes que té plantejats la humanitat sempre a través del diàleg i la negociació. Estava molt satisfet d'haver dissenyat els Objectius del Mil·lenni per impulsar el desenvolupament dels països més endarrerits que s'havien d'haver assolit el 2015. Envair l'Iraq i, l'escàndol del programa Petroli per Aliments, que va esquitxar a responsables de NU el van portar a deixar el càrrec i retirar-se.



més
14 jul
opinió / editorial
"La fiscalia espanyola ha de retirar tots els càrrecs contra els empresonats i exiliats" Li ha reclamat Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural a Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol directament i en castellà.
Un sol clam, un sol poble. Aquells que han defensat, a Barcelona, la llibertat dels presos i preses i dels exiliats i exiliades i els que ho han pogut fer des dels seus pobles i ciutats de Catalunya, centenars de milers de persones hem pogut demostrar que som un sol poble.
El carrer Tarragona ha quedat tenyit de groc per demanar la llibertat dels 9 presos polítics i les persones a l'exili més de cent mil persones s'hi han manifestat. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie ha dit que lluitarem i persistirem fins que siguin tots els presos i exiliats siguin lliures. L'acte ha comptat amb la participació de les famílies dels presos polítics i ha estat organitzat per Òmnium Cultura, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació Catalana dels Drets Civils.


més
9 mai
opinió / editorial
La Diada d' d'avui, el Dia d'Europa que celebrem a tota la Unió Europea, és el punt de sortida d'una cursa electoral que, d'aquí a un any, ens portarà a uns nous comicis al Parlament Europeu.
El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman que va suposar el primer pas per la integració de sis Estats Europeus sota un objectiu comú com foment de la pau i recuperació econòmica. La Declaració Schuman va ser signada el 9 de maig del 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per les conseqüèmciees de la segona Guerra Mundial. Els artífexs d'aquest projecte, el de la Comunitat Econòmica Europea, van ser els ministres dels Estats- i encara continua essent així i no la ciutadanía organitzada, a través de moviments socials.
Aquest any els catalans celebrem el Dia d'Europa enmig d'una convulsió política important. Escoltar de les institucions europees que Catalunya és un problema intern d'Espanya i tancar les portes al diàleg o a la negociació és dur, molt dur per més de dos milions de ciutadans i ciutadanes que se senten i s'han sentit profundament europeus.
Però no ens hem de deixar enganyar. El combat per la república que hi ha a Catalunya l'hem de traslladar al parlament Europeu i ser molt actius en aquelles eleccions. El Parlament Europeu és la única institució europea votada directament per la ciutadania. A través d'aquells comicis tindrem una oportunitat més per canviar la direcció polótica de la Unió Europea i donar un missatge als Estats que la conformen. En aquelles eleccions podrem posar sobre la taula la distancia de les institucions europees amb la ciutadania. I li haurem de demanar polítiques socials, d'habitatge, d'integració de les persones refugiades i que s'endinssim cap a més democràcia. Em de capgirar Europa com un mitjó. La que tenim ens serveix de poc. més
9 mai
opinió / editorial
Artículo de Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan i Max Vives-Fierro, miembros de la XEEC publicado el 9/5/2018

Si logramos un acercamiento entre la ciudadanía y las instituciones de la UE, los próximos años seremos muchos más los que saldremos con alegría y fuerza a festejar el 9 de mayo
Martes, 08/05/2018 a las 20:50 CEST

Entre medio de una fuerte convulsión política de ámbito local, estatal y europeo, llega el 9 de mayo, el Día de Europa, una celebración que tiene lugar en la toda Unión Europea. El 9 de mayo se recuerda el día que se produjo la histórica Declaración Schuman, que supuso el primer paso para la integración de ciertos estados europeos bajo unos objetivos comunes (fomento a la paz y la recuperación económica) una Administración conjunta. La Declaración de Schuman fue firmada el 9 de mayo de 1950, cinco años después de la rendición del régimen nazi y ante una Europa devastada por la masacre de la segunda guerra mundial. Los principales artífices de este proyecto fueron los ministros de los estados europeos (y siguen siendo) y no la ciudadanía organizada a través de movimientos sociales.

Aunque en los últimos años las instituciones europeas y los (pocos) movimientos sociales organizados han reivindicado un mayor papel de la ciudadanía, en el que se han conseguido importantes victorias como el reconocimiento de la iniciativa ciudadana europea o la elección directa de las personas diputadas en el Parlamento Europeo, en la Europa actual todavía tiene demasiado peso la política intergubernamental, los estados. La ciudadanía europea esperamos más de la UE. Las encuestas demuestran que tres de cada cuatro ciudadanos del Estado nos sentimos europeos, pero, que al mismo tiempo, la mayoría de la población tiene una gran desconfianza hacia las instituciones europeas y sus políticas. més
27 abr
opinió / editorial
Mireu en quin Estat ens ha tocat viure: Un Estat, en el qual una presidenta d'una Comunitat Autònoma (CC.AA), com Cristina Cifuentes, dimiteix per robar unes cremes, però no per haver falsificat un Màster, ni per estar investigada per diversos casos de corrupció; un Estat on el govern central no respecta el que decideixen a les urnes els seus ciutadans, un Estat on la Policia Nacional española apallissa a tot drap a la gent que es vol expressar votant a les urnes; un Estat on el Govern central impedeix que, en una CC.AA, es nomeni president al candidat que desitja una majoria; un Estat on els jutges volen canviar el relat i allà on no hi va haver violència, els dies, 20 i 21 de setembre de l'any passat davant la Conselleria d'Economia, a Barcelona, la inventen; un Estat que t'incauta i et prohibeix entrar en un estadi de futbol amb una camiseta groga perquè el seu color és sospitos d'independentisme; un Estat on la justícia no veu violència, ni agressió sexual quan 5 tiarrons van violar en grup i en repetides ocasions a una jove espantada i afectada per la por i l'alcohol; un Estat que anomena terrorisme al que, en realitat, va ser una baralla en un bar a Altsasu, a Navarra. Tot això .... NO ENS INTERESSA. ENS HI HEM DE REBEL·LAR.

La sentència de dos jutges i una jutgessa del tribunal de l'Audiencia Provincial de Pamplona, a Navarra, sobre el cas de diverses violacions en grup, de cinc homes, a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermins del 2016. La sentència condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima. Aquest és el punt més important de la sentència que ha comptat amb un vot particular, el del jutge Ricardo Javier González que era partidari d'absoldre a La Manada. Aquest vot particular demana l'absolució dels cinc acusats, només per a un d'aquests cinc plantejava una condemna per un delicte de furt del mòbil de la noia violada.

Plantem cara a Lesmes

I avui ha sortit el màxim representant del poder judicial, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial que diu que les sentències estan emparades per la llibertat d'expressió i que s'han de respectar. NOMÉS FALTARIA. Lesmes ha criticat també als polítics que han insinuat que calia fer canvis al Codi Penal. NOMÉS FALTARiA QUE LES DECISIONS JUDICIALS NO ES PUGUIN CRITICAR. S'HAN DE CRITICAR, AMB RESPECTE, COM TOT A LA VIDA. PER AQUESTA SITUACIÓ, LA GENT HA DIT PROU. El que li cal al poder judicial espanyol és una millora substancial en visió de gènere en l'aplicació d la justicia. Els jutges- dos jutges i una jutgessa- han impartit la justícia amb ulls d'homes, criteris masclistes i patriarcals. més
6 abr
opinió / editorial
M. Rajoy es volia emportar per davant, a través dels seus peons, els jutges Llarena i Lamela, membres de la judicatura espanyola, als seus rivals polítics. I l'estratègia els ha sortit malament, molt malament. Carles Puigdemont ha sortit de la presó de Neumünster, set minuts abans de les 2pm, d'aquest divendres 6 d'abril d'enguany. Ara comença la tramitació de l'euroordre i es constatarà com el baix nivell de la justícia espanyola queda en evidència.
Un cop alliberat, el President en el seu viatge en cotxe des de la presó de Neumünster fins a Berlin ha reclamat l'alliberament de la resta de polítics catalans que encara estan empresonats a l'Estat Espanyol. També Carles Puigdemont ha demanat diàleg i ha dit que aquest és el moment que Rajoy s'assegui en una taula a parlar amb les autoritats catalanes legalment escollides en les eleccions del 21D. més
10 feb
notícies
No sabem el que hi ha al darrera. No és bo opinar quan no es tenen tots els elements. Segur que en @KRLS té una explicació però som molts i moltes catalanes que no l'entenem perquè ens sembla que la política i les relacions personals han d'estar al servei de les persones. I no deu ser per fugir d'estudi que en @KRLS envia imatges de cireres florits a aquells que fa 100 dies que són a la presó d'Estremera, l'Oriol Junqueras i en Quim Forn. El cunyat de l'Oriol Junqueras, en Francesc Riera @cescriera22, ha respòs de forma discreta però rotunda a la pregunta de Laura Rosel, a FAQSTV3, d'avui, que Puigdemont encara no ha trucat, per interessar-se per la situació de la família del líder republicà, a la companya del seu vicepresident, la Neus Bramona, ni als seus dos fills en Lluc i la Joana per donar-los ànims davant la ja llarga i injusta absència del marit i pare. Una absència que ens costa entendre als grans, doncs imagineu-vos a uns menuts de 5 y 2 anys. més
28 des
opinió
En Catalunya nadie se ha saltado la ley, España no ha querido dialogar como hace más de trescientos años

Artículo Primero de la Declaración Universal de Derechos Humanos de Naciones Unidas: "Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con otros".

Todas las personas del Planeta tenemos nuestra propia dignidad. Los ciudadanos y las ciudadanas de este territorio que Charles de Gaulle y Jacques Delors soñaban con que fuera el núcleo de una Europa unida, también. Una Europa basada en la dignidad humana, libertad, democracia, igualdad, solidaridad, comprensión, Estado de Derecho y respeto a los Derechos Humanos son valores del Derecho Internacional, consagrados en los Tratados de la Unión Europea. La Carta de los derechos Fundamentales de la UE es una declaración clara y firme que recoge los derechos de la ciudadanía europea para fortalecer un proyecto que se debe construir y consolidar a través del diálogo. Por respeto a esta dignidad, las personas no deben ser humilladas para poder vivir en paz y libertad. més
24 set
opinió
Molts mataronins i mataronines s'han sumat als més de tres-cents actes que s'han fet avui, Dia de la Mercè, a tot Catalunya per continuar amb la reivindicació que volem votar el dia 1-O. No hem d'aturar-nos fins a completar la nostra reivindicació legítima.
Orgullosa de la meva ciutat, Mataró. Avui l'ajuntament ha rebut amb, les portes tancades, a una gernació de ciutadans i ciutadanes pacífics al crit de "volem votar". No es pot fer acatar la posició d'un partit- el que governa- a tota la ciutadania. Els veïns i les veïnes de Mataró que no estem d'acord amb aquesta situació volem expressar-nos davant els partits de govern. ERC i la CUP han d'escoltar a la ciutadania abans de prendre decisions.
Escoltant el que deien molts veïns i veïnes de l'alcalde, David Bote, del PSC, que rebre als mataronins i mataronines amb les portes de l'ajuntament tancades i la decisió de no cedir els locals per a la celebració del referèndum li pot passar factura
més
24 set
opinió
Rajoy vol provocació. Per això ha enviat a Catalunya a través del Tribunal Constitucional (TC) i la Fiscalia, les forces de la Policia Nacional Espanyola (PN) i de la Guàrdia Civil (GC) per ofegar el referèndum del 1-O. Mentre es renta les mans de les seves pròpies decisions. El Govern i la Fiscalia volen provocació. I no la tindran. Malgrat que hagin declarat un Estat d'excepció. Queda una setmana. Si us plau guardem la calma. Som un poble pacífic. Gràcies Mossos, gràcies Josep Lluís Trapero per plantar-vos davant la intervenció de la policia catalana, per dir a aquest delegat del Govern central que no acceptareu la "coordinació". Sou la policia catalana i,
us comprometeu amb el nostre poble. Però no us preocupeu Mossos. Som gent d'ordre i per votar no us necessitem. Només necessitem, això sí, que vetlleu per la nostra seguretat quan es produeixin agressions com les que hem viscut a Catalunya aquesta setmana. Gràcies per la vostra tasca. Mossos estem amb vosaltres. No perdem l'objectiu: votar en el referèndum del l'1-O.
més
9 jun
opinió
Ja la tenim aquí. Data i pregunta. Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República? El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser clar i català. El primer d'octubre convocarà el referèndum sobre el futur de Catalunya que moltes i molts tenim ganes de respondre, amb determinació, una gran mobilització i absoluta transversalitat. Volem convertir en realitat aquelles paraules de Muriel Casals "Nosaltres som el somni..." Com sempre, resposta de molt baixa intensitat, per part del Govern espanyol, en contraposició a la premsa europea que ha passat olímpicament dels dictats de Madrid i ha decit informar.
més
16 abr
opinió
Veure molts joves entre els partidaris del president turc, Recep Tayyip Erdogan celebrant l'ajustada victòria (52,2%) que li permet reformar la Constitució per ampliar els seus poders al front del país, fa posar la pell de gallina. Els joves defensant a un dictador fa plorar. Amb una victòria molt curta, un país dividit, l'oposició silenciada, sense el suport de les grans zones urbanes de Estambul i Ankara, Erdogan es vol convertir en un líder absolut com el seu amic Vladimir Putin. Tots dos tenen el mateix objectiu: construir sengles imperis. Uns 48 milions de turcs han decidit a les urnes substituir el sistema parlamentari per un model presidencialista. El president Erdogan tindrà plens poders per establir una presidència executiva, dissoldre el Parlament, elegir jutges això vol dir un poder il·limitat tant executiu com legislatiu. Erdogan va dir fa un parell de setmanes que si sortia victoriós del referèndum tornaria a imposar la pensa de mort. més
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.