Participació a l'Informatiu de la tarda de Ràdio Estel. Olga Ortiz (Units per Avançar), en conversa amb Teresa Carreras i Nacho Pascual (PACMA), elogia "la proximitat del polític local"


Olga Ortiz, candidata d'Units per Avançar a l'alcaldia d'Argentona, Teresa Carreras, membre de la Junta de l'Associació de Periodistes Europeus a Catalunya, i Nacho Pascual, candidat del PACMA a l'alcaldia de Girona, han analitzat aquest dimarts, des del programa El Mirador de l'actualitat, l'especificitat de les eleccions municipals en pobles i ciutats més petits on l'escenari sovint no se sembla gens al general de Catalunya. Ortiz ha destacat que Units per Avançar "vol demostrar que el lideratge ha de ser també femení, i ara hi ha cinc candidats i tres candidates en els 8 partits que es presenten a aquestes municipals a Argentona". En aquest sentit, ha animat les dones a "liderar els seus partits, perquè han d'estar representades d'acord amb el 52 per cent que són dins la població total". Sobre la política local, la també exregidora a Mataró quan Joan Mora va ser alcalde entre 2011 i 2015 ha explicat que "el nivell d'esforç dels polítics municipals exigeix hores personals", i que "el tipus de lideratge d'una dona aporta un carisma diferent que és positiu dins un projecte col·laboratiu que s'ha de veure en els municipis".

En un altre moment, Olga Ortiz ha recordat la dita popular segons la qual, "quan votes a les eleccions generals, ho fas amb el cap i, quan votes a les autonòmiques, amb el cor mentre que, a les municipals, ho fas amb els peus, perquè afecta allò que es toca, allò proper". En aquesta línia, la candidata a l'Alcaldia d'Argentona ha comentat que "les eleccions locals prioritzen sovint la persona per sobre dels partits i les sigles, motiu pel qual aquesta candidatura vol ser, i així ho diu en el lema, precisament la de les persones i allò que necessiten". Ha valorat igualment molt positivament "aquesta proximitat del polític municipal amb els ciutadans". Podeu escoltar l'audio a través d'aquest link.Escoltar-ho http://www.radioestel.cat/noticia_extendida.php?id=restel&idnot=6229 més

Les eleccions europees estan convocades pel pròxim 26 de maig d'enguany. El Parlament que surti regirà els destins dels europeus durant els pròxims cinc anys. En el Tractat de Roma, del 1957, ja s'incloïa el principi d'gualtat entre homes i dones, el Tractat d'Amsterdam, del 1999 i la Carta de Drets fonamentals de la UE són valors europeus però dista molt que els Estats, les regions i els ajuntaments els cumpleixin. La bretxa social entre homes i dones a Europa és gran. El projecte europeu dels pares fundadors que molts i moltes defensem està en hores baixes perquè no acaba de quallar com a projecte polític perquè no dona respostes a moltes de les demandes de les classes populars.

Les normes que impulsa la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere, del Parlament Europeu que, en aquesta legislatura, ha coordinat l'eurodiputat català Ernest Urtasun l'han de cumplir tots els Estats membres i que l'extrema dreta europea, de VOX, i d'altres partits que estàn coordinats amb ells s'oblidin d'anar en contra els drets humans que a les dones ens han costat molts anys assolir.

El Parlament Europeu encara que no tingui competències en alguns d'aquests àmbits com els drets sexuals i reproductius s'han d'aplicar en una Europa avançada i social.

La conciliació laboral i familiar, per consolidar el permís de paternitat a tots els països de la Unió, la violència de gènere, que viu un repunt aquests darrers anys, la bretxa salarial, la participació de les dones en el món econòmic, també són punts importants. La Unió Europea ha de resoldre tres molt importants com són la poca importància del contingut social que té per a molts dels seus socis, el poc volum de pressupost i la poca dimensió democràtica de les seves institucions. Amb aquestes tres mancances resoltes els drets humans de les dones serien molt millor resolts.



més

La presentació de l'alcaldable d'ERC, Francesc Teixidó, en un acte a la Plaça de l'Ajuntament, divendres 26 d'octubre, ha estat el tret de sortida de la campanya per les municipals, a Mataró, que es faran el pròxim 26 de maig, juntament amb les europees.

Teixidó, molt convençut d'assolir els seu objectiu, va explicar als i a les Mataronistes com treballaran- ell i els seu equip- per una ciutat basada en la justícia social a través de la llibertat nacional.

El candidat va rebre una carta de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, des de l'exili a Ginebra. A la Marta, ha escrit, li hagués agradat acompanyar-nos en l'acte a l'aire lliure que s'ha fet a la plaça de l'Ajuntament. Rovira està convençuda que Teixidó té l'experiència acumulada suficient per ser l'alcalde de tots i totes en la seva diversitat. I també ha afirmat a través de la seva missiva des de Ginebra que el candidat posarà al ciutadà al centre de les seves polítiques. Està convençuda que el mandat de Teixidó, si els ciutadans així ho volen, serà una manera de guanyar a la repressió de l'Estat amb la millor arma que és la democràcia.
més

Molt agraïda al públic de Terrassa que va assistir a la xerrada d'inauguració del XIII curs d'estiu sobre la Unió EUROPEA (UE) que vaig donar dimarts dia 26-6-2018 i que portava per títol "Històries Europees: Periodisme desproveït de masclisme" que vam fer a la Biblioteca central de Terrassa.
El curs està organitzat pel Servei de Relacions Europees i Internacionals de l'Ajuntament de Terrassa i proposa un cicle de sessions que es complementaran amb les dels dies 3, 10 i 17 de juliol. El curs va ser inaugurat pel primer tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguayo Moreno que va dir que s'enorgullia de fer arribar el projecte europeu fins a la ciutadania de Terrassa.

més

"Hem de seguir lluitant pels que ens van precedir i pels que encara han de venir. Avui la lluita per la llibertat és de color groc", ha afirmat la Margarida Colomer, en la presentació de la biografia escrita per la historiadora "<b>Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme". . L'acte s'ha fet al Saló de Plens de l'Ajuntament de Mataró que estava de gom a gom, a més s'ha hagut d'habilitar una sala adjacent i posar encara un monitor de televisió a la tribuna d'entrada que separa les dues peces a causa de la gran afluència de públic que s'ha aplegat a l'acte.
Josep Abril. Alcalde de Mataró afusellat pel franquisme és el nou títol editat per la Fundació Josep Irla, escrit per la historiadora Margarida Colomer. A l'acte de presentació, hi han intervingut Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, Pelai Pagès, professor d'Història de la UB, i David Bote, alcalde de Mataró que ha clos l'acte. Una estona abans havia tingut lloc la inauguració de l'escultura que ret homenatge a Josep Abril, situat a la intersecció entre la Riera i el carrer Bonaire, elaborat per l'escultor Perecoll. més

L'últim dia del Mobile World Congress és, precisament, el que més visibilitat dona a un dels problemes urgents de la indústria tecnològica. La bretxa de gènere és molt evident en aquest esdeveniment, on el percentatge de dones congressistes ni tan sols arriba al 25% del total d'assistents. Aquesta xifra és l'objectiu que la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés- fa dos anys que es marca, però en l'edició del 2017 la representació femenina encara era del 23%.
Women4Tech és el programa que va llançar l'any passat la GSMA per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l'economia global. "Aquest és un debat que hauria de començar als consells d'administració", ha demanat Mary Clark, vicepresidenta executiva i directora de màrqueting de la companyia nord-americana de serveis digitals per al núvol Synchronoss Technologies.
En aquest sentit, l'esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa dràsticament quan es tracta d'empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Emma McGuigan -la directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit- també lamentava que el gruix de les activitats del Women4Tech no es facin fins dijous, quan la majoria de congressistes ja són en direcció a l'aeroport i l'auditori principal no omple ni una quarta part dels seients.
més

L'eurodiputat, Javier Nart, vicepresident de l'Aliança dels Liberals Europeus (ALDE) ha presentat a l'Oficina del Parlament Europeu, a Barcelona, una recomanació que serà debatuda al Ple pròximament un informe contra les fonts d'ingressos dels jihadistes i el finançament del terrorisme, centrant-se en el finançament del microterrorisme de petits grups o "llops solitaris". En aquest informe que està preparant per a la Comissió d'Exteriors del Parlament Europeu , l'eurodiputat proposa crear una plataforma de serveis d'intel·ligència, sense una estructura organitzada, així com una base de dades comuna on els Estats hi bolcaran els serveis i les dades que creguin necessàries per a una millor coordinació. més

Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, a Mataró
Més de mil mataronins i mataronines es van haver d'exiliar durant la Guerra Civil espanyola i, alguns d'ells, van morir a l'exili o als camps d'extermini en mans del nazisme. Molts d'ells van ser perseguits, en els anys posteriors, per les forces feixistes i franquistes. Però la història es repeteix. Avui dia encara hi ha molts exiliats d'aquestes falses democràcies que hi ha arreu, també a Europa i als països fronterers que no són democràcies sòlides. Les qüestions ideològiques sempre han estat causa de divisió de la societat en vencedors i vençuts, malgrat que algunes constitucions, com l'espanyola parlin del respecte a les ideologies. No és veritat. A casa nostra hi ha presos polítics, presos per la seva ideologia: el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, de qui, des d'aquestes ratlles en demanem l'alliberament immediat. Qui els ha empresonat no és un Govern demòcrata. Qui els ha empresonat és el poder polític del PP que ha utilitzat els Tribunals de l'Estat, amb el suport del PSOE i CS.

més

Avui amb la quarta victòria d'Angela Merkel, Alemanya inicia un nou cicle polític i jo he començat col·laborant amb el programa de Ràdio Estel, El Mirador de l'actualitat que dirigeix i presenta el periodista, Ignasi Miranda. Aquest dilluns, Festa de La Mercè, ens hem trobat a l'estudi Ottmar Breitenhuber, mossèn de la Comunitat Alemanya de Barcelona, el politòleg Guillem Pursals i jo mateixa. Contestant les preguntes de l'Ignasi Miranda hem arribat a la conclusió que els resultats han estat inesperats. Merkel esperava guanyar amb uns resultats que almenys ratllessin el 40% i els socialdemòcrates de Martin Schulz no esperaven la davallada que han tingut ja que amb el 20,6% han obtingut els resultats pitjors de la història. La gran novetat ha estat la irrupció al Bundestag de la formació xenòfoba Alternativa per Alemanya amb un 12,5%. Per primer vegada després de 80 anys forces polítiques d'inspiració nazi tindran escó a la Cambra baixa alemanya. Després trobem els liberals que ja han governat amb Merkel amb un 10,6% i els Verds amb un 9,1 %. més

Uns cent trenta ciutadans i ciutadanes de la societat civil catalana, entre ells força joves, convocats per la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC), han donat rèplica al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker que, el dia anterior, havia fet el seu discurs sobre l'estat de la Unió d'enguany, davant el Parlament Europeu (PE). L'acte que ha portat per títol "Dibuixant el futur d'Europa amb la ciutadania" s'ha fet al Recinte Modernista de Sant Pau i ha comptat amb el suport de la delegació de la Unió Europea (UE) a Catalunya que farà arribar les conclusions del debat a Brussel·les.
El president Juncker havia presentat al ple del PE els cinc escenaris que proposa a la ciutadania per encarar el futur de la Unió Europea. Aquest escenaris que va presentar el professor de dret internacional privat de la UAB, José María de Dios, són:1.continuar con fins ara, 2. Convertir la UE en un Mercat Únic, 3. Els estats que vulguin avançar més que ho facin, 4. Fer menys de forma més eficaç, 5. Avançar més tots junys. També ha intervingut el director de la Representació Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, que ha destacat que cal aprofitar els "vents favorables" dels quals parlava Junker per afrontar els reptes d'Europa, entre d'altres, disminuir les desigualtats que hi ha entre els països més rics i els més pobres de la Unió. La periodista de l'APEC, Carme Colomina, ha estat qui ha moderat el debat. més

Serà difícil tornar-hi a partir de dilluns després aquest cap de setmana llarg tan tràgic. Els atemptats de Barcelona i Cambrils marcaran les nostres vides, sobre tot, per als que els hem viscut relativament a prop. Encara haurem de continuar pensant en aquelles víctimes que continuen debatent-se entre la vida i la mort. M'ha estat difícil escriure aquests dies sobre un fet tan colpidor. Haurem après algunes coses: primer que no tots els musulmans són terroristes però que si que n'hi ha uns quants d'embogits que ataquen en nom de l'Islam i segon que hem de continuar mirant a l'estranger que viu a casa nostra, com un dels nostres i tercer, encara que el problema no sigui policial i de seguretat, si no polític i ideològic em de treballar per ser un país obert, tolerant i acollidor.
més

Rajoy, una vegada més agenollat davant dels governs dictatorials del món, com el del president turc, Recep Tayyip Erdogan, per manca de polítiques que defensin a la ciutadania. Exigim-li tots a Rajoy que aturi l'ordre de detenció internacional dictada per Turquia contra el periodista turco-suec Hamza Yalçin.
Mentre una comissió representant de la Xarxa d'Entitats Europeistes de Catalunya (XEEC) entre les quals hi ha l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC) estàvem reunits amb la Maria Badia, secretària d'Afers Exteriors i de la Unió Europea, al seu despatx del govern de la Generalitat les autoritats espanyoles detenien a l'aeroport d'El Prat al periodista turc . Havia passat uns dies a Catalunya i retornava a Suècia on viu i d'on té la nacionalitat, a més de la turca. El futur d'aquest periodista turc està en mans de l'Audiència Nacional Espanyola.
més