Divendres dia 3 de juliol vam rebre molts amics de l'ANNA COMAS i VALLS la noticia devastadora de la seva mort sobtada. La vam acomiadar dilluns 7 amb estrictes mesures sanitàries marcades per la pandèmia del Coronavirus. L'aforament màxim a la sala del Tanatori va ha estat de 50 persones. La resta vam seguir la cerimòmia de comiat, conduïda pel seu nebot, Cugat Comas, des de l'esplanada de fora del Tanatori.

L'Anna Comas havia estat regidora de l'Ajuntament de Mataró durant diversos mandats. Va formar part de la candidatura del PSCa les eleccions municipals de 1983, en la llista encapçalada per Manuel Mas. A partir d'aquí, l'Anna va encadenar diversos mandats, sempre amb responsabilitats a l'equip de govern. Va ser regidora durant quatre legislatures, de 1983 a 1997, any en el qual va abandonar la política a mig mandat. Anna Comas va ocupar diverses carteres a l'Ajuntament, entre elles la de Cultura.
Fou la mateixa Anna qui va nomenar director del Patronat de Cultura al periodista, Manuel Cuyàs, que ha mort fa uns quinze dies.També va ser responsable de Sanitat i Serveis Socials, Relacions Ciutadanes, Interior, Personal i Informàtica i, també, Hisenda.


Anna Comas i Valls havia estat professora en diverses escoles de Mataró, abans i després del seu pas per la política municipal. Va destacar com a professora de català i havia estat vinculada a Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística. En l'àmbit cultural, Comas havia escrit diversos articles sobre cultura catalana, destacant els seus treballs sobre Pompeu Fabra a la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria i la seva participació en l'Any Fabra. Els seus últims escrits formen part del col·leccionable "L'Abans de Mataró. Recull gràfic 1965-1992", editat per Efadós amb la participació de diversos autors locals i que acaba de sortir a la venda fa pocs dies. També havia participat en tertúlies radiofòniques del Grup d'Història del Casal al programa "El Racó", de Mataró Audiovisual. més

Una vegada més gràcies als convidats que venen tots els dimarts, de 18:00 a 19:00pm, a Mataró Ràdio, per participar en el programa que dirigeixo "Cruïlla d'Europa", des de fa dotze temporades. "Vull retornar als mataronins tot el que em donen, acollint-nos a mi i a la meva família perquè no podem tornar a Turquia" va dir el convidat del Cruïlla d'Europa, d'aquest dimarts, 20 de febrer, que ens diu que per raons de seguretat prefereix que no donem el seu nom.
En el programa hi van participar, a més, dels dos col·laboradors del Cruïlla, l'Alistair Spearing i en Victor Lopez, la Maria-Salicrú-Maltas, historiadora i etnomusicóloga, organitzadora de l'acte del dia 4 de febrer, la Nuria Vergé, coordinadora del Centre d'Acollida Temporal, de Mataró, i del Programa Residencial per a Persones Refugiades, de Creu Roja, a Catalunya i la Pilar Arnáez, ànima de la Casa Turca, de Barcelona. Els organitzadors de la caminada republicana volien lligar el passat d'aquells que van haver d'abandonar el país després del cop d'estat del general Franco i la dictadura dels quaranta anys posteriors i, el present de les persones que fugen de les guerres, la pobresa o les conseqüències del canvi climàtic.
més

Acompanyada de l'amiga Emilia Illamola, i del nostre àngel, la Meritxell, em pogut fer un tast de "Roméo et Juliette"
la història d'amor, convertida en una de les òperes més celebrades de tots els temps que s'estrenarà el 14 de febrer d'enguany al Gran Teatre del Liceu.

Una delícia d'espectacle, unes veus i una música que, durant més de tres hores, ens han transportat a un món de sentiments i de les passions viscuts al límit, de l'odi a l'amor. Aquesta òpera en cinc actes és molt viva i està basada en el llibret de Jules Barbier i Michel Carré i gràcies al talent de Charles Gounod, un dels grans representants del drama líric francès en tenim aquesta versió. Aquesta és la història d'amor més cèlebre de la literatura en la més fidel aproximació a la tragèdia original de Shakesperare i torna al Gran Teatre del Liceu després de 32 anys d'absència.
més

Una abraçada entre la Hanan el Yazidi Tadmori, una mataronina d'origen àrab-musulmà, alumna de la Maria Majó, ex-professora de les aules d'acollida que hi ha en aquest barri i d'en Ramon Salicrú, director de les Escoles GEM quan l'Hanan va arribar a Mataró, i l'Arnau i l'Ivó repartint flors als convidats es va cloure un acte, organitzat per Òmnium cultural, a favor de referèndum de l'1-O. "No hem de parlar més de nosaltres i vosaltres. Ens hem de referir a tots els mataronins i les mataronines" ha anat dient la Hanan el Yazidi a les persones que s'hi atansaven per saludar-la, abans i després d'acabar el debat.

Unes quatre centes persones han omplert la Plaça de Rocafonda, de Mataró, que feia molt de goig. Plena a vessar de mataronins i mataronines d'aquest barri i de molts altres que s'han atansat fins aquí. Era un acte de Mataró a favor de la democràcia. Tots amb ganes de debatre, d'escoltar i de preguntar als convidats que ens van fer el regal per venir a explicar els seus arguments sobre els perquè un referèndum que permet a la gent votar és una expressió de la democràcia.
L'acte ha comptat amb un o una representant de cada partit que està a favor del procés engegat pel govern del president Puigdemont, això com també per les entitats Súmate, l'ANC i Òmnium Cultural.
més

Era un 30 d'octubre. Havíem començat un nou curs de l'assignatura "Periodisme internacional" i els alumnes de quart de periodisme, sabien que, amb l'estimada amiga i professora Maria Forga, estàvem treballant dur per crear una assignatura innovadora. Vam dir als alumnes que els preparàvem una sorpresa que la volíem materialitzar durant aquell curs que havíem començat pel setembre. Això els ho vam dir des de la primera classe del curs 2013-2014 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aqueta sorpresa era poder escoltar – en viu i en directe- al periodista, Miguel Ángel Bastenier per conèixer les seves opinions sobre política internacional que va ser la seva especialitat al llarg d'una vida. En Miguel Ángel Bastenier- tant a El Periódico, com a El País- fou un dels periodistes que més he llegit i més he admirat durant la meva carrera internacional. més

Un dijous, el primer de juny, que ens va sortir rodó. La idea era compartir amb la bona amiga i escriptora Emilia Illamola, la presentació del darrer llibre de Màrius Serra que és diu "D'on trec el temps" de l'Editorial Empúries, del Grup 62.
Curiosa la invitació que vaig rebre per assistir a la presentació d'un llibre, en forma de Cata Literària amb l'escriptor Màrius Serra, a l'Hotel Eurostars, Cristal Palace de Barcelona.
més

Tres periodistes i una etnomusicòloga hem tingut el privilegi d'entrevistar al bon amic Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a l'Orient Mitjà i degà dels corresponsals en aquella zona, en el Cruïlla d'Europa d'aquesta setmana, el dimarts després del dilluns festiu del Primer de maig. En Tomàs ha estat a Barcelona per presentar el seu nou llibre "¿Por qué Damasco? Estampas de un mundo árabe que se desvanece" amb pròleg de l'exministre espanyol, Miguel Angel Moratinos. Jo mateixa, Teresa Carreras, periodista, y directora del Cruïlla d'Europa, Maria Forga, periodista y professora de comunicació de la Universitat de Vic, Olivia Cabezas, periodista xilena i amiga del Cruïlla, i Maria Salicrú, etnomusicòloga vam poder entrevistar al corresponsal de La Vanguardia, Tomàs Alcoverro que va venir molt de gust als estudis de Mataró Ràdio per participar en el Cruïlla d'Europa del primer dimarts de maig.
més

Després d'un Sant Jordi molt atapeït i amb molts contactes amb el públic, l'escriptora argentonina Emília Illamola ha presentat en el marc de l'Altre, Cafè Cultural, a Mataró, la seva darrera obra "Encara hi ha papallones al jardí". He tingut l'honor, juntament amb l'editor de "Quorum llibres", Albert Calls, de fer aquesta presentació en un marc molt agradable regat amb cava i galetes en forma de papallona fetes per una argentonina.

L'editor Albert Calls i jo mateixa hem compartit una afirmació inicial seva que diu que "malgrat que canvien de títol i d'història, els llibres que escriu l'Emília són un únic projecte circular en el qual desembolcalla les seves emocions, ens explica com ella entén la vida, els seus personatges són extensions de la seva mirada en l'ara i aquí que li ha tocat viure". "Encara hi ha papallones al jardí " en la meva opinió és el primer dels llibres que he llegit jo en el qual l'Emília Illamola es reconeix com a escriptora.
més