Aquest web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació. Pots acceptar-les i continuar navegant o revisar les preferències de privacitat en qualsevol moment.
editorial
14 jul
opinió / editorial
"La fiscalia espanyola ha de retirar tots els càrrecs contra els empresonats i exiliats" Li ha reclamat Marcel Mauri, d'Òmnium Cultural a Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol directament i en castellà.
Un sol clam, un sol poble. Aquells que han defensat, a Barcelona, la llibertat dels presos i preses i dels exiliats i exiliades i els que ho han pogut fer des dels seus pobles i ciutats de Catalunya, centenars de milers de persones hem pogut demostrar que som un sol poble.
El carrer Tarragona ha quedat tenyit de groc per demanar la llibertat dels 9 presos polítics i les persones a l'exili més de cent mil persones s'hi han manifestat. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie ha dit que lluitarem i persistirem fins que siguin tots els presos i exiliats siguin lliures. L'acte ha comptat amb la participació de les famílies dels presos polítics i ha estat organitzat per Òmnium Cultura, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació Catalana dels Drets Civils.


més
26 jun
actualitat / editorial
Molt agraïda al públic de Terrassa que va assistir a la xerrada d'inauguració del XIII curs d'estiu sobre la Unió EUROPEA (UE) que vaig donar dimarts dia 26-6-2018 i que portava per títol "Històries Europees: Periodisme desproveït de masclisme" que vam fer a la Biblioteca central de Terrassa.
El curs està organitzat pel Servei de Relacions Europees i Internacionals de l'Ajuntament de Terrassa i proposa un cicle de sessions que es complementaran amb les dels dies 3, 10 i 17 de juliol. El curs va ser inaugurat pel primer tinent d'alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguayo Moreno que va dir que s'enorgullia de fer arribar el projecte europeu fins a la ciutadania de Terrassa.

més
9 mai
opinió / editorial
La Diada d' d'avui, el Dia d'Europa que celebrem a tota la Unió Europea, és el punt de sortida d'una cursa electoral que, d'aquí a un any, ens portarà a uns nous comicis al Parlament Europeu.
El 9 de maig es recorda el dia que es va produir la històrica Declaració Schuman que va suposar el primer pas per la integració de sis Estats Europeus sota un objectiu comú com foment de la pau i recuperació econòmica. La Declaració Schuman va ser signada el 9 de maig del 1950, cinc anys després de la rendició del règim nazi i davant una Europa devastada per les conseqüèmciees de la segona Guerra Mundial. Els artífexs d'aquest projecte, el de la Comunitat Econòmica Europea, van ser els ministres dels Estats- i encara continua essent així i no la ciutadanía organitzada, a través de moviments socials.
Aquest any els catalans celebrem el Dia d'Europa enmig d'una convulsió política important. Escoltar de les institucions europees que Catalunya és un problema intern d'Espanya i tancar les portes al diàleg o a la negociació és dur, molt dur per més de dos milions de ciutadans i ciutadanes que se senten i s'han sentit profundament europeus.
Però no ens hem de deixar enganyar. El combat per la república que hi ha a Catalunya l'hem de traslladar al parlament Europeu i ser molt actius en aquelles eleccions. El Parlament Europeu és la única institució europea votada directament per la ciutadania. A través d'aquells comicis tindrem una oportunitat més per canviar la direcció polótica de la Unió Europea i donar un missatge als Estats que la conformen. En aquelles eleccions podrem posar sobre la taula la distancia de les institucions europees amb la ciutadania. I li haurem de demanar polítiques socials, d'habitatge, d'integració de les persones refugiades i que s'endinssim cap a més democràcia. Em de capgirar Europa com un mitjó. La que tenim ens serveix de poc. més
9 mai
opinió / editorial
Artículo de Teresa Carreras, Marta Junqué, Joaquim Millan i Max Vives-Fierro, miembros de la XEEC publicado el 9/5/2018

Si logramos un acercamiento entre la ciudadanía y las instituciones de la UE, los próximos años seremos muchos más los que saldremos con alegría y fuerza a festejar el 9 de mayo
Martes, 08/05/2018 a las 20:50 CEST

Entre medio de una fuerte convulsión política de ámbito local, estatal y europeo, llega el 9 de mayo, el Día de Europa, una celebración que tiene lugar en la toda Unión Europea. El 9 de mayo se recuerda el día que se produjo la histórica Declaración Schuman, que supuso el primer paso para la integración de ciertos estados europeos bajo unos objetivos comunes (fomento a la paz y la recuperación económica) una Administración conjunta. La Declaración de Schuman fue firmada el 9 de mayo de 1950, cinco años después de la rendición del régimen nazi y ante una Europa devastada por la masacre de la segunda guerra mundial. Los principales artífices de este proyecto fueron los ministros de los estados europeos (y siguen siendo) y no la ciudadanía organizada a través de movimientos sociales.

Aunque en los últimos años las instituciones europeas y los (pocos) movimientos sociales organizados han reivindicado un mayor papel de la ciudadanía, en el que se han conseguido importantes victorias como el reconocimiento de la iniciativa ciudadana europea o la elección directa de las personas diputadas en el Parlamento Europeo, en la Europa actual todavía tiene demasiado peso la política intergubernamental, los estados. La ciudadanía europea esperamos más de la UE. Las encuestas demuestran que tres de cada cuatro ciudadanos del Estado nos sentimos europeos, pero, que al mismo tiempo, la mayoría de la población tiene una gran desconfianza hacia las instituciones europeas y sus políticas. més
27 abr
opinió / editorial
Mireu en quin Estat ens ha tocat viure: Un Estat, en el qual una presidenta d'una Comunitat Autònoma (CC.AA), com Cristina Cifuentes, dimiteix per robar unes cremes, però no per haver falsificat un Màster, ni per estar investigada per diversos casos de corrupció; un Estat on el govern central no respecta el que decideixen a les urnes els seus ciutadans, un Estat on la Policia Nacional española apallissa a tot drap a la gent que es vol expressar votant a les urnes; un Estat on el Govern central impedeix que, en una CC.AA, es nomeni president al candidat que desitja una majoria; un Estat on els jutges volen canviar el relat i allà on no hi va haver violència, els dies, 20 i 21 de setembre de l'any passat davant la Conselleria d'Economia, a Barcelona, la inventen; un Estat que t'incauta i et prohibeix entrar en un estadi de futbol amb una camiseta groga perquè el seu color és sospitos d'independentisme; un Estat on la justícia no veu violència, ni agressió sexual quan 5 tiarrons van violar en grup i en repetides ocasions a una jove espantada i afectada per la por i l'alcohol; un Estat que anomena terrorisme al que, en realitat, va ser una baralla en un bar a Altsasu, a Navarra. Tot això .... NO ENS INTERESSA. ENS HI HEM DE REBEL·LAR.

La sentència de dos jutges i una jutgessa del tribunal de l'Audiencia Provincial de Pamplona, a Navarra, sobre el cas de diverses violacions en grup, de cinc homes, a una jove de 18 anys en un portal de la capital navarresa durant els Sanfermins del 2016. La sentència condemna a 9 anys de presó per abusos sexuals i no per agressió sexual i violació tal com demanaven les acusacions i la representació de la víctima. Aquest és el punt més important de la sentència que ha comptat amb un vot particular, el del jutge Ricardo Javier González que era partidari d'absoldre a La Manada. Aquest vot particular demana l'absolució dels cinc acusats, només per a un d'aquests cinc plantejava una condemna per un delicte de furt del mòbil de la noia violada.

Plantem cara a Lesmes

I avui ha sortit el màxim representant del poder judicial, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial que diu que les sentències estan emparades per la llibertat d'expressió i que s'han de respectar. NOMÉS FALTARIA. Lesmes ha criticat també als polítics que han insinuat que calia fer canvis al Codi Penal. NOMÉS FALTARiA QUE LES DECISIONS JUDICIALS NO ES PUGUIN CRITICAR. S'HAN DE CRITICAR, AMB RESPECTE, COM TOT A LA VIDA. PER AQUESTA SITUACIÓ, LA GENT HA DIT PROU. El que li cal al poder judicial espanyol és una millora substancial en visió de gènere en l'aplicació d la justicia. Els jutges- dos jutges i una jutgessa- han impartit la justícia amb ulls d'homes, criteris masclistes i patriarcals. més
20 abr
notícies / editorial
Convocar un acte public un divendres a les 10 del mati certament no és el que recomana el manual d'organització d'actes públics. Si al títol de l'acte hi apareixen les paraules Unió Europea i Parlament Europeu, encara menys. Malgrat això, la sala d'actes de l'Ateneu de Barcelona s'ha omplert aquest matí i encara alguna gent ha seguit l'acte de peu dret. Unes 200 persones en total. Hi havia interès per conèixer millor la Plataforma Diàleg UE-Catalunya del Parlament Europeu, escoltar els ponents i agrair-los la iniciativa.

De fet, la iniciativa ja fa dies que roda. Es va presentar a Brussel·les el novembre de l'any passat, que és on va néixer i té la raó de ser. Actualment en formen part una quarantena d'eurodiputats d'una dotzena de països i de diferents famílies polítiques, des de conservadors fins a verds, passant per liberals i d'esquerres. El que els uneix és el convenciment que el conflicte entre Catalunya i Espanya és de caire polític i que la solució que cal aplicar-hi, per tant, també ho és. També coincideixen que les actuals mesures repressives de l'Estat espanyol no duen enlloc, són contraproduents i van en contra dels valors fundacionals de la Unió Europea.

més
6 abr
opinió / editorial
M. Rajoy es volia emportar per davant, a través dels seus peons, els jutges Llarena i Lamela, membres de la judicatura espanyola, als seus rivals polítics. I l'estratègia els ha sortit malament, molt malament. Carles Puigdemont ha sortit de la presó de Neumünster, set minuts abans de les 2pm, d'aquest divendres 6 d'abril d'enguany. Ara comença la tramitació de l'euroordre i es constatarà com el baix nivell de la justícia espanyola queda en evidència.
Un cop alliberat, el President en el seu viatge en cotxe des de la presó de Neumünster fins a Berlin ha reclamat l'alliberament de la resta de polítics catalans que encara estan empresonats a l'Estat Espanyol. També Carles Puigdemont ha demanat diàleg i ha dit que aquest és el moment que Rajoy s'assegui en una taula a parlar amb les autoritats catalanes legalment escollides en les eleccions del 21D. més
17 feb
notícies / editorial
Cansades, fatigades però amb les piles posades. A Catalunya milers de persones hem tornat a sortit al carrer per reclamar la llibertat dels quatre presos polítics catalans, els Jordi's, el vicepresident @junqueras i el conseller @quimforn i s'han concentrat a la Plaça de Sant Jaume i davant centenars de d'ajuntaments catalans. També a Mataró, amb les portes de l'ajuntament encavalcades, centenars de persones s'hi han concentrat, llegint un manifest que reclamava la llibertat dels presos polítics i criticant la decisió del Govern del PP que la llengua castellana es pugui també triar com a llengua vehicular a l'escola per destrossar el model d' immersió lingüística català. La ciutadania ha de tornar a sortir al carrer i hi sortirà cada vegada que sigui necessari per reclamar la llibertat dels seus presos polítics. Volem que estiguin amb les seves famílies. Quina dignitat ens han mostrat les companyes dels quatre detinguts en programes de ràdio i de televisió. Hem d'estar al seu costat. No defallirem. més
5 feb
actualitat / editorial
Dia Nacional de l'Exili i la Deportació, a Mataró
Més de mil mataronins i mataronines es van haver d'exiliar durant la Guerra Civil espanyola i, alguns d'ells, van morir a l'exili o als camps d'extermini en mans del nazisme. Molts d'ells van ser perseguits, en els anys posteriors, per les forces feixistes i franquistes. Però la història es repeteix. Avui dia encara hi ha molts exiliats d'aquestes falses democràcies que hi ha arreu, també a Europa i als països fronterers que no són democràcies sòlides. Les qüestions ideològiques sempre han estat causa de divisió de la societat en vencedors i vençuts, malgrat que algunes constitucions, com l'espanyola parlin del respecte a les ideologies. No és veritat. A casa nostra hi ha presos polítics, presos per la seva ideologia: el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller Joaquim Forn, en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, de qui, des d'aquestes ratlles en demanem l'alliberament immediat. Qui els ha empresonat no és un Govern demòcrata. Qui els ha empresonat és el poder polític del PP que ha utilitzat els Tribunals de l'Estat, amb el suport del PSOE i CS.

més
4 feb
notícies / editorial
Gabriel Rufián visita a Junqueras en Estremera.
Una rotonda, 600 km detrás. "Un golpe de Estado nunca sale gratis", escrito con prisa en el asfalto. Rojo y gualdo en la señal. Rojo y gualdo en el arcén. Tres horas de tierra y nada alrededor. Alambre, garita, torre y cemento en una loma. De lejos parece un aeropuerto sin aviones. Ronny y Vievo, siempre 10-12-17. Eva, Aranchy y Víctor, Nunca Más. 6-09-2012, Karabanchel se va. Pollo y Chulato, sois mi vida. Chicho, Antonio, Ramiro, se quedan. Camaroti y Chulo, volveremos, en una pared roja. Cárcel de Estremera. La séptima cárcel de Madrid. més
2 feb
notícies / editorial

Un any més i, ja en van 26, hem de donar les gràcies a la companya Toni de la Fuente que, una vegada més va rganitzar la trobada. No hi érem tots degut a l'aforament del local, el restaurant "El Pont de Pedra", del carreró, de Mataró. Però el restaurant era ple de gom a gom. I cada vegada més els seniors deixem pas als més joves reporters. Avui dia periodisme i religió ja està ben separat.

Celebrem la festa de Sant Francesc de Sales és considerat el patró dels periodistes i escriptors. Va exercir l'apostolat sacerdotal a la regió calvinista de Chablais (Suïssa). Se'l considera el primer gran escriptor cristià des dels apòstols, motiu pel qual va ser instituït, el 1923, patró de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors.

Francesc de Sales (21 d'agost de 1567- 28 de desembre de 1622) va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú: escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica, sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià.

La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics. més
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.