6 abril, 2017 / Moltes i molts es van quedar com jo. Dijous 6 d'abril, a la porta de la Sala d'actes del primer pis de la llibreria La Central, del carrer Mallorca, de la Ciutat Comtal, posant-hi l'orella però sense poder escoltar al periodista i amic Tomàs Alcoverro còmodament des de les primeres files. La foto d'en José M. Martí i Font immortalitza la gran afluència de públic que vam acompanyar la presentació del llibre "¿Por qué Damasco?. Estampas de un mundo árabe que se desvanece", de l'Editorial Diéresis. Un recull d'articles que reflecteixen la seva mirada sobre la guerra de Síria i la vida quotidiana d'una població acostumada a viure sota les bombes. El veterà periodista ho va deixar clar probablement la guerra s'hagués pogut acabar si no hi hagués hagut el suport estranger". D'una banda els Estats Units, amb els seus amics àrabs sunnites i de l'altra l'Iran i els seus aliats xiïtes. Tot això passa en un moment en el qual Rússia i Xina també tenen un paper destacat en la configuració de l'Orient Mitjà que no volen abandonar la regió en mans de les potències occidentals.

Molts periodistes i públic volien escoltar la frase que li agrada pronunciar a nen Tomàs "el que digui que entén l'Orient Mitjà és que li han explicat malament". Jo vaig tenir la sort de poder-la escoltar. El periodista explica que de l'Orient Mitjà no en coneixem pràcticament res. Afegeix que les guerres a Síria, al Líban o a Iraq són tres situacions molt diferents que passen en un tauler on decideixen bàsicament els serveis secrets i totes les negociacions passen per sota la taula.

En Tomàs Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a l'Orient Mitjà, és un bon amic i tota una estrella del periodisme. Moltíssimes persones a Facebook han deixat constància que el volien escoltar en la presentació del seu llibre ¿Por qué Damasco? I que no van poder accedir a la Sala de la llibreria La Central del carrer Mallorca que es va quedar molt petita.

Tomàs Alcoverro, que uns dies abans de venir a presentar el llibre entrevistava a Damasc al president de Síria Bashar Al-Assad, va dir que "el problema greu que té el govern de Síria és que té un exèrcit molt desgastat. No hi entren soldats joves. Tots fugen morts de por i dels horrors de l'Estat Islàmic".

Alcoverro considera que no hi haurà cap efecte contagi en el Líban:"La gent especula amb aquesta idea i, malgrat que en el món àrab no es pot preveure res, jo no ho crec". El seu principal argument és que la comunitat internacional no està interessada en obrir un altre front i, també, perquè els libanesos després de la seva pròpia guerra civil entre el 1975 i el 1990 no volen cap més guerra.

Un món àrab que desapareix

Tomàs Alcoverro vol deixar molt clar que aquest no és un llibre de guerra. És un llibre que parla d'un món àrab que va desapareixent, els costums, la gent, les pel·lícules de l'antic Egipte amb dones que no anaven tapades. Es tracta d'una llibertat de costums que va desapareixent i es va unificant en un pensament únic horrible".

Alcoverro diu que del que més gaudeix es escrivint cròniques de la societat de l'Orient Mitjà, d'un casament a Damasc, una duquessa a Beirut, un diari que desapareix o un bar en el qual es reuneixen encara alguns comunistes". Malgrat la destrucció de ciutats com Homs, Palmira Alcoverro ens va explicar que a Alepo- malgrat la devastació que cada dia veiem per la televisió, encara conserva una part molt gran que sembla que la guerra estigui molt llunt. També hi ha ciutats i zones molt menys castigades com Lataquia o Sueida. Alcoverro ha explicat que fa anys només anaven a en bicicleta les classes més pobres " i avui les fa servir tothom per passar pels carrers estrets i per evitar els autobusos que són sovint objecte d'atemptats terroristes. Alcoverro està segur que aquesta guerra és la manifestació més clara d'un món àrab que està en transició i que desapareix de mica en mica.